Costa-Plana

BLOC PERSONAL

4 de maig de 2007
Sense categoria
2 comentaris

Opinar, pensar, actuar

    Fa uns quants dies vaig escriure sobre les enquestes i la ingenuïtat que suposa creure’s alguna cosa del que la gent respon quan és preguntada. Avui mateix el sociòleg Salvador Cardús ha escrit un article al diari AVUI parlant justament d’enquestes, i ho ha fet d’una manera molt entenedora i clara, que desperta interrogants i per força algun maldecap. He pensat que valia la pena de donar-hi una ullada. El teniu enllaçat des d’aquesta mateixa entrada o podeu obrir-lo clicant al "vull llegir la resta de l’article". Segurament d’aquí uns dies l’enllaç haurà canviat, així que d’on no marxarà és d’aquest últim.

Opinar, pensar, actuar

Salvador Cardús i Ros / Periodista i sociòleg / salvador.cardus@uab.cat

L’opinió és, en relació al pensament, el que els bufets oberts són a la gastronomia. Vull dir que opinar és molt barat, especialment si no es té cap responsabilitat respecte al que es diu. Parlo, sobretot, dels estudis d’opinió que conviden a barra lliure per dir qualsevol cosa sense cap compromís a uns pocs que, més mal que bé, diu que ens representen a tots. Només des d’aquesta premissa es poden interpretar els resultats dels estudis periòdics d’opinió que publiquen tant els organismes oficials, com el CIS a Espanya o el CEO a Catalunya, com la majoria d’empreses que s’hi dediquen.

ÉS EN AQUEST SENTIT que caldria tenir molt en compte que el que opinem no és el mateix que el que pensem, sobretot si volem atribuir una certa dignitat a aquesta darrera funció intel·lectual. A les enquestes es pot opinar sense saber res del que es diu, i de fet, això és el que sol passar. Guardo a casa un qüestionari d’una institució important, que venia avalat per l’antic secretari general de la UNESCO, i que començava amb la següent instrucció: "Respongui de manera espontània; no es prengui massa temps a donar-hi voltes. La primera intenció és la que val". Vet aquí, ben clara, la consigna: "Opini sense pensar".

DES DEL MEU PUNT DE VISTA, el que fa que l’opinió pública que recullen aquests estudis sigui d’escàs interès és que es tracta d’una opinió literalment irresponsable. És a dir, que el valor de l’opinió és independent de la informació que la recolza i de les conseqüències que podria tenir si orientés l’acció. Precisament, la naturalesa irresponsable d’aquest tipus d’opinió explica el grau d’incoherència que es detecta en els estudis esmentats. Per exemple, en el cas del darrer baròmetre del CIS, mentre un 38,2 per cent dels enquestats diuen que el principal problema de l’Estat és el terrorisme d’ETA, només un 0,4 consideren que siguin problema les negociacions amb ETA. I mentre resulta que l’atemptat més brutal dels darrers temps a Europa, l’11-M, ha estat obra del terrorisme internacional, aquest tipus de terrorisme només preocupa un 0,2 per cent dels espanyols enquestats.

ELS CATALANS ENQUESTATS tampoc ens escapem d’embolicar la troca. Així, si bé situem en els primers llocs tot d’afers públics que tenen a veure amb les inversions públiques -immigració, infraestructures, polítiques socials, sanitat, escoles…-, només un 1,9 per cent dels interrogats consideren que sigui un problema el nou finançament de la Generalitat… que precisament podria resoldre bona part dels problemes que diu que tenim.

BEN DIFERENT ÉS EL CAS DEL CRITERI amb què prenem una decisió, com passa amb el vot polític. Quan votem, no opinem, sinó que fem. És per això, perquè calculem les conseqüències del vot, que hi ha possibilitat de vot útil o de vot de càstig, a més de l’incondicional. És a dir, no votem només el que ens agrada, sinó el que estimem o el que creiem convenient o necessari que passi. Imagineu-vos què passaria si, després d’opinar que volem pagar menys impostos, efectivament, ens els abaixessin i ens retallessin la sanitat, l’ensenyament i la resta de serveis públics!

ÉS PROU EXTENSA L’APORTACIÓ CIENTÍFICA a la fabricació d’opinió pública per saber que el que s’opina en públic no és el que es pensa íntimament i reflexiva, sinó que forma part d’un procés complex de relacions, influències i dependències socials. Opinem el que toca, el que ens convé, el que hem sentit a dir, el que ens fa més simpàtics, per autoenganyar-nos… Per això, en el fons, és força irrellevant que a Espanya, un 30,3 per cent dels enquestats en el darrer baròmetre del CIS diguin que els preocupa la immigració, i que a Catalunya sigui un 27,8 per cent. Per començar, la relativa coincidència no pot amagar que el procediment d’interrogació és diferent: a Espanya els enquestats poden donar tres respostes espontànies a la pregunta sobre els "principals problemes", mentre que a Catalunya la resposta no està limitada a tres, i sembla que la llista de problemes és suggerida. Comparem, doncs, opinions "fabricades" de manera diversa per tipus de preguntes diferents. Però encara és més curiós que, quan el CIS pregunta pel problema que més afecta personalment l’enquestat, en el cas de la immigració, les xifres baixen a un 9,2. De manera que, si per a l’enquestat no és problema, què vol dir que sí que ho és per al país? ¿Potser que creu que és un problema "oficial"? Que és un problema "mediàtic"? I, què vol dir que per als espanyols són més problema la classe política i els partits que no pas la inseguretat ciutadana, mentre que als catalans els preocupa més la inseguretat que la insatisfacció política? Quin interès pot tenir saber-ho?

ARA BÉ, LES PREGUNTES QUE FAN DESCONFIAR definitivament dels estudis d’opinió són les relatives a la cultura. ¿Sabeu quin és el tipus de notícies que els enquestats diuen que més els interessen? Sí, ho heu endevinat: a un 74 per cent, entre molt i bastant, les informacions culturals, seguides de prop per les científiques, i molt per damunt de l’esport i la política, amb un 47 i un 39 per cent. Per això, les audiències televisives són les que són, la lectura de llibres no para de créixer i hi ha tantes vocacions científiques!

Primera part – Canvi Climàtic Terrorífic
18.05.2007 | 3.12
A Sense categoria
Opinar, pensar, actuar
04.05.2007 | 11.00
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Hola!

    En primer lloc deixar clar que estic d’acord en què l’opinió i el pensament són termes absolutament diferents i que en la major part de situacions no existeix cap tipus de relació entre aquests.

    De tota manera però em sembla que no heu enfocat bé la discussió, jo diria que els famosos estudis d’opinió en cap cas han pretés mai de realitzar un estudi de què pensa la gent de res, l’únic que pretenen és valorar en quin interval de manipulació es troba la massa social… què acceptarà què no, etc pero sobretot són formes de convertir en cientifics alló que els mitjans de comunicaicó fan amb nosaltres continuament manipulant-nos afirmant què és el que desitgem, necessitem, pensem, opinem i lo diferents o desviats que estem d’aquells que considerem el nostre grup social.

    Ostia, tinc el dia molt espes avui! que ironic no soc capaç d’expressar decentment la meva "opinió"! en cas de dubte es faràn aclariments! 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.