ZAPATERO PER LA PORTA DEL DARRERE
Finalment desprès de molts dies de pidolar per tot el mon, en Zapatero ha aconseguit una cadira per assistir a la festa de Washington amb els màxims mandataris mundials.
El president espanyol treu pit aquests dies desprès d’aconseguir d’una manera força vergonyosa, que finalment el president francès Sarkozy li cedeixi una cadira per estar present a la cimera dels països mes importants del mon, per parlar de la reforma del capitalisme sense cap tipus d’invitació oficial.
Per molt que l’aparell socialista vulgui donar una imatge de triomf en les relacions internacionals espanyoles, amb la cançoneta de la vuitena economia mundial, cosa que per cert s’ha demostrat falsa en diversos estudis econòmics i agafant diverses variables, i la política internacional espanyola de prestigi, cosa que no lliga amb la gira mundial que ha hagut de fer el primer mandatari espanyol, primer per Sudamerica amb una espècie de recollida de signatures per avalar-lo, i desprès per Europa on finalment l’estat francès li ha cedit una cadira per estar present sense saber-ne a canvi de que, però ja sabem que Pinotxo Zapatero nomes explicarà la primera part de l’assumpte.
De moment les credencials econòmiques del govern espanyol no son cap garantia, ja que van estar enganyant la població inventant una nova nomenclatura per no anomenar la paraula crisi, quan a la resta d’Europa ja hi posaven fil a l’agulla, finalment quan ho han hagut d’acceptar per pura vergonya les mesures que han pres son mes demagògia estèril, com els 400 euros a la nomina, o la reducció d’hipoteca als aturats durant 2 anys que al final han hagut d’admetre que la lletra petita no l’havien llegida, i dependrà del banc de torn fer aquesta mesura.
Per no parlar del finançament autonòmic, on nomes esperen la sentencia del TC, incomplint les lleis orgàniques a la seva voluntat, i amb la sola idea de continuar amb l’espoli català, que viu amb ofec la situació, i on veu que les grans empreses aprofiten el moment per liquidar part de la seva plantilla sense cap tipus d’intervenció del govern estatal.
Per acabar-ho d’adobar revistes especialitzades en matèria econòmica europea posant en dubte la fortalesa financera espanyola, que viu una crisi de dimensions molt considerables.
Amb totes aquestes dades l’aportació d’en Zapatero a la reunió segurament serà testimonial, i el seu objectiu com en altres èpoques Aznar a les Açores, serà sortir a la foto de família per treure pit davant l’electorat, però com ens te acostumats aquest demagog especialitzat darrere la foto no hi quedarà res.
Pel que fa a Catalunya, la dada que ens ha de portar esperança es la poca influencia mundial de l’Estat Espanyol, i que al contrari del que ens volen vendre ens pot venir molt be alhora de crear el nostre estat propi i buscar aliats en el mon.