ZAPATERO I LES SEVES COLONIES
El President espanyol Zapatero en la seva intervenció en l’Assemblea parlamentaria del Consell d’Europa, ha assegurat que les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla no son comparables amb Gibraltar, recordo colònia britànica què Espanya fa temps que reclama, i ha posat en marxa el discurs demagògic i imperialista d’aquest estat en matèria territorial.
Davant de les preguntes del representant suís per la situació d’aquestes dues ciutats que reclama el Marroc, va teoritzar que des del punt de vista històric, jurídic i polític no hi ha comparació, i la sobirania espanyola es inqüestionable, i què seguiran reivindicant Gibraltar amb un diàleg constructiu.
Les ànsies colonitzadores d’aquests imperis decadents, i què encara porten en els seus cromosomes aquest estigma del passat pensant què poden eternament dominar sota el seu jou un territori, sense demanar opinió a la població desprès d’haver-lo aconseguit fa molts anys per la força de les armes, i explotar-lo fins als seus límits, poc a poc es van esgotant.
Els arguments s’acaben, i es molt trist què un president d’un estat hagi d’utilitzar el recurs de dir què dos situacions iguals son diferents, simplement perquè un l’interessa i l’altre no amb dos punts de vista oposats. La situació de Ceuta i Melilla evidentment es la mateixa que Gibraltar, i no pot reclamar una, sense cedir les altres, i per cert seguint aquesta filosofia mai he sentit una reclamació de la Catalunya Nord actualment sota el domini de l’estat francès, un altra greu contradicció.
Se’ns dubte l’esperit de Castella es guerrer per naturalesa, i allí on ha passat ha deixat un rastre de sang i destrucció què fan inassolible aquest concepte de “madre patria”, quan parlen dels territoris americans què per sort per ells van poder expulsar aquesta autentica plaga, per esdevenir estats independents.
Ara ens trobem el 2009, i precisament per les raons que esgrimeix en Zapatero, de la historia, jurídiques i polítiques, la democràcia s’imposa a Europa, i a mesura que la civilització avança els pobles tenen mes llibertat, i el dret de decidir el seu futur amb la creació de molts estats nous que fa pocs anys no figuraven al mapa, i d’altres que ja piquen a la porta, esclar què d’un estat què no reconeix el dret a l’autodeterminació d’una de les ultimes colònies que resta sota el seu domini com es Catalunya, no es pot esperar gaire cosa, i la seva esquizofrènia arriba a fer judicis sobre dictadors a llocs llunyans del planeta, quan les atrocitats del franquisme segueixen intocables, i ara es volen investigar les tortures de Guantanamo, quan la organització pels drets humans en el seu informe anual denuncia aquestes practiques en el propi estat.
Es inútil la pedagogia, no es volen adaptar a les circumstancies actuals, i així la convivència es impossible, quan a Gibraltar es pregunta a la població, aquesta majoritàriament vol pertànyer a la Gran Bretanya i no a Espanya, se’ns dubte es un detall que no interessa al govern espanyol pels seus nivells mínims de democràcia.
Europa sap molt be què te una taca al sud del continent on els drets segueixen sent vulnerats, i on aquest antic imperi es va reduint, i esperem aviat segueixi la seva dieta aprimant-se una mica més per la seva bona salut i la nostra.