ZAPATERO CANVIARA ACTORS AMB UN MATEIX ESCENARI
La remodelació del govern espanyol ja es un fet, i el mag Zapatero què ara sembla que ja reconeix que la situació econòmica es greu, ja què ha esgotat totes les mentides en aquest tema existents, i com a mesura per seguir desviant l’atenció, fa uns canvis on els mes significatius son la sortida d’en Solbes d’economia, i de Magadalena Alvarez de Fomento, i què com a novetats amb l’entrada d’Elena Salgado en matèria econòmica, i Manuel Chaves per les relacions amb les Comunitats Autònomes. Per Catalunya son canvis intranscendents.
Els dos principals substituïts son en Solbes, l’home que ha portat les negociacions del finançament, i què amb tot el cinisme del món ha anat incomplint tots els terminis, el legal marcat a l’estatut, i posteriorment els tristament marcat en aquests darrers vuit mesos, i per cert les seves propostes no han seguit pas el que marca la llei orgànica catalana. La seva substituta, Elena Salgado te en el seu currículum, la negociació dels no traspassos a Catalunya, i on ha anat marejant la perdiu amb reunions que nomes la mesquinesa de la part catalana ha maquillat, però sense cap resultat concret amb prop de 2 anys i mig del nou estatut.
El que ja sembla un menyspreu, es el nomenament de Manuel Chaves, president andalús per millorar les relacions amb les Comunitats, quan el seu poder en el partit socialista ha fet pagar a l’Estat ràpidament un deute sospitós per Andalusia, i ha imposat les seves tesis, criticant qualsevol reivindicació catalana per justa que sigui.
A Fomento, Jose Blanco en serà el titular, i si amb la Maleni la humiliació va ser constant amb el desastre ferroviari, la prohibició a Catalunya de gestionar el seu aeroport, i les obsoletes infraestructures catalanes, amb aquest nou titular ja sabem que la cosa no millorarà, ja què les seves opinions sempre han estat contraries als interessos o demandes catalanes.
Segons Zapatero la remodelació es per afrontar la crisi econòmica amb més fortalesa i incrementar la cohesió territorial, cosa què ja fa tremolar en boca d’aquest senyor, i pel què fa a Catalunya les paraules buides de sempre amb la necessitat d’identificar el diàleg territorial, i on en Chaves ja sabem quina es la seva visió jacobina i centralista de l’Estat.
Pel que fa al PSC sembla que ha perdut la partida clarament per el sector andalús o castellà, ja què aquests importants ministeris cap ha anat a les seves mans, de totes maneres si prenem com exemple l’ús dels 25 diputats a Madrid amb submissió total, i els dos ministres Chacon i Corbacho, sembla què l’últim en què pensen es en el territori que els ha escollit, i si molt en l’Estat i en Zapatero. Per tant el pes que tingui el socialisme català a Madrid es totalment irrellevant pel que fa a resoldre els problemes catalans, i això es un fet.
En definitiva, un cop d’efecte mes d’en Zapatero què no fa presagiar res de bo per Catalunya, encara què això ja no es cap novetat, ja què el camí català a Madrid es un túnel fosc sense retorn del que no se’n pot esperar res de bo.