ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

WIKILEAKS: EL PODER DE LA INFORMACIÓ POT CANVIAR EL MÓN

General
Ja hem entrat el 2011, i davant uns dies en que el calendari marca una pausa en el moviment polític més proper, aprofitaré per parlar d’un fenomen que crec ha revolucionat aquest any passat, i que ha trasbalsat el poder mundial en mans d’uns pocs gracies al control sobre la informació, i que aquesta organització sense ànim de lucre ha intentat destapar per posar en evidència la crueltat de la rasa humana, i la manipulació que patim com a sistema per controlar les masses per part dels que sempre belluguen els fils del poder.

Es una organització que ha atacat directament el cor del sistema, i el punt  vital per controlar el planeta, com es la informació i el control sobre ella. Wikileaks publica documents confidencials filtrats per persones anònimes, i el seu anomenat director es un activista d’Internet australià de nom Julian Assange, ells reben la informació, i decideixen si s’ha de publicar o no, han rebut diversos atacs i vetos a la seva web, i el detonant de la seva popularitat va ser una sèrie de documents sobre les activitats de l’exèrcit americà en la guerra de l’Iraq, i que amb diverses parts han estat difosos a la premsa i mitjans mundials, mostrant la cara oculta de la barbàrie de la guerra o la que amb tot el cinisme s’anomena danys col·laterals.  Els activistes tenien un principal interès en el règims opressius del món, i també en el comportament poc ètic d’empreses i governs. Des dels Estats Units, i altres llocs del mon s’adverteix de les penes de presó per filtració de documents secrets. De totes maneres no disposen de seu oficial, i compten amb molts col·laboradors per tot el planeta, i una de les coses que més els preocupa es conservar la privacitat dels seus confidents per raons obvies. Sembla que la pressió dels estats sobre l’organització cada cop es més forta, arribant al joc brut d’acusacions d’abusos sexuals al seu director. 
La seva feina segueix, i en casos com Islàndia han arribat a aprovar lleis al Parlament promogudes per ells pel bon tractament de la informació, de totes maneres la revelació més sonada fins ara ha estat les interioritats a la guerra de l’Iraq, i concretament uns vídeos des d’un helicòpter que segurament haureu vist, on es veu com disparen contra uns presumptes enèmics, i posteriorment una furgoneta d’una família amb canalla en el seu interior intenta ajudar un ferit, i sense cap comprovació disparen a la furgoneta amb totes les persones en el seu interior, amb la conversa entre pilots fent apostes sobre les morts que poden haver produït, i un altra on tenen que disparar un edifici on suposadament s’amaguen dos terroristes, i davant el pas casual per davant d’un vianant  no esperen el seu pas, sinó que executen l’acció amb la mort d’aquest ciutadà com el que anomenen un dany col·lateral, això més les imatges de tortures a detinguts, fins hi tot a menors entre d’altres, formen un  conjunt no apte per sensibilitats sensibles.
Realment la cruesa d’una guerra, en aquest cas amb un argument per iniciar-la totalment fals, i que no ha produït cap judici al seus instigadors per crims contra la humanitat, i que amaguen totes aquestes accions al públic que mostren on pot arribar la maldat i la deshumanització de la raça. En una acció de guerra, i la lluita per la supervivència, i dins d’aquest context, pot haver-hi accions que res tenen a veure amb l’ètica, i que formen part d’aquesta barbàrie, però les accions calculades i a sang freda amb totes les opcions per evitar-les, això son assassinats i monstruositats, que els culpables haurien de pagar. La seva visió els incomoda, ja que sota el filtre de documents secrets o seguretat nacional no es poden incloure aquests autèntics monstres i assassins sense compassió, per amagar la realitat d’una situació, i seguir manipulant les masses cap allà on volen portar-les els quatre caps que dominen el món.
Es una iniciativa que pot desemmascarar en part la farsa, i la falta de respecte per la humanitat d’empreses sense escrúpols, bancs, i caps de govern d’estats poderosos que poden jugar amb la vida de la gent, i amb estats sencers, per afavorir els seus interessos sense cap pena que els condemni.
Crec que es una de les novetats més destacades d’aquest 2010, i que demostra com poden variar les coses amb els diferents tractaments de la informació, i el poder del poble cap a les altes esferes de poder, i no com sempre a l’inrevés.
 

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.