ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VOTAR ES PERILLÓS

Sense categoria

El ministre d’afers exteriors espanyol Jose Manuel García Margallo, ha respost davant la interpel·lació de la presidenta d’Òmnium Cultural Muriel Casals demanant que la millor sortida per resoldre el problema son les urnes i el respecte al dret a decidir dels catalans, dient que en política demanar el possible es sensat, el probable es temerari i l’impossible es altament perillós. O sigui que per un teòric ministres d’una democràcia votar es perillós. Tot un símptoma del nivell dels personatges que porten les regnes del govern espanyol.

En el marc de Barcelona Tribuna hem pogut constatar que el 90 % de les preguntes al ministre eren sobre la consulta amb contestacions tant esperpèntiques com les que hem esmentat. Per altra banda en un altra resposta va afirmar “el país està acabat, i ara falta pagar-lo”, una afirmació inquietant ja que tots sabem com acaba això i qui te tots els números per ser la víctima. Per cert un govern espanyol que en els seus deliris de fantasia titlla de ridícul la carta del president Mas per una simple resposta de Durao Barroso dient que era un afer intern i que seguirien amb atenció els esdeveniments, cosa que no crec que sigui perquè tirin coets.

 

Realment es curiós constatar com un assumpte que segons l’Estat espanyol i líders contraris al dret a decidir no interessava a ningú, dona que 29 de les 35 preguntes precisament eren sobre el tema de la consulta catalana, potser el Sr. Margallo hauria de considerar que interessa i molt per variar. Respecte la pregunta dins d’una democràcia es totalment lògica demanar per resoldre un afer o un reclam de la ciutadania votant i poder treure les conclusions amb dades exactes, el que ja fa por es la resposta, on votar es titllat de perill, dos conceptes que sembla mai haurien d’anar junts si realment parléssim d’un estat democràtic.

 

Segurament el Sr. Margallo, hauria de saber que la política es l’art de resoldre els problemes que sorgeixen de la convivència d’una societat. O sigui com a representants electes recollir tots aquests i donar-hi resposta per trobar una sol·lució, per suposat no hi ha impossibles, i menys els que recullen el guant d’una societat, en aquest cas la catalana que ha demostrat repetidament que vol decidir el seu futur, i això en una democràcia vol dir urnes, recompte i acceptació dels resultats, segurament aquesta última part e la perillosa pel ministre.

 

Per altra banda i quan parlem de pagar el país, ja podem tremolar, perquè tenim tots els números per sortir perjudicats, de fet com diu en Sala Martin ja dos coses invariables al llarg dels anys, la velocitat de la llum i l’espoli fiscal a Catalunya al voltant del 8%, i tots sabem que vol dir.

 

Es una posició que no pot durar en el temps, ningú de fora hi dona suport, i voler enganyar a la gent amb les declaracions de Durao Barroso que no ha dit res de nou que no hagi dit altres vegades, però amb una diferència, que estaran i seguiran els esdeveniments, es a dir ja estem a la seva agenda per quan arribi el moment resoldre el problema.

Es un ridícul democràtic rere un altre i despullar el vertader sistema del l’Estat espanyol que no ha resistit la demanda d’un simple procés democràtic i que viu ancorat en el passat. Com diu l’anunci “Impossible is nothing”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.