ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VOLEN MÉS PROVES

Aquest cap de setmana hem vist el posicionament aprovat per ICV, que definitivament ha abandonat el vaixell de l’Estat propi, una ambigüitat que ja no podia aguantar més i que ara ha volgut fent aquella vella política que sempre critiquen prioritzar unes poltrones que saben cada cop més escasses. Un estat lliure i sobirà dins Espanya, amb dos processos constituents aquí i allà, i deixant la porta oberta a la independència si es demostra que no ens volen escoltar de cap manera.

Aquest seria el resum, s’agraeix la porta oberta, però ara ja no estem per conjetures, neguen el caràcter plebiscitàri del 27 S amb l’excusa de que ningú validaria aquest referèndum encobert, que no val el mateix un vot de la Seu d’Urgell que un de Barcelona i que son per refundar el país en contra de les polítiques de retallades i austeritat de CIU.

Realment, jo per voler, puc voler la lluna, però si som seriosos com es poden demanar més proves de la nul·la possibilitat d’entesa amb l’Estat desprès de 300 anys de greuges i el que hem vist els últims 4 anys amb el procés en marxa, li sona La Vanguardia censurant descaradament l’escriptor Albert Sanchez Piñol, Clara Ponsatí expulsada de la seva càtedra a Harvard per motius polítics, el Jutge Santiago Vidal suspés 3 anys per les seves ocupacions personals al temps lliure, un TC que prohibeix consultar i el dret a decidir dels catalans, que admet querelles contra un President Català per posar les urnes, lleis que marquen perfil propi que una a una van al TC sense remei, el conflicte inventat de la llengua per atacar el català, inversions que no arriben, espoli fiscal sense mesura i així podríem estar fins demà. Hi encara demanen més proves, quan s’ha esgotat totes les vies de colaboració per fer un referèndum, una a una han estat tombades sense pietat i demostrant el petita que pot ser la democràcia espanyola. Proves i més proves, i ara es burlen de la ciutadania deixant una porta oberta si es demostra que no hi ha res a fer.

Alhora neguen un caràcter plebiscitàri que nomes depèn de la gent, com pensa fer un referèndum si no es dins unes eleccions. Sap que el Parlament reuneix els representants de la societat catalana, i així funcionen les democràcies independentment del repartiment de vots pel territori. Vol tornar a fer trampes al solitari, i segueix obstinat a lluitar contra el gran ogre que ha fet les retallades, aferrats al populisme i sense dir com ho pensa fer sense un Estat propi.

En definitiva un partit que agonitza victima de la vella política que tant han criticat i que no vol adonar-se que la societat ha donat un pas endavant i ells finalment donen a entendre que no el poden seguir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.