ALBERT CORTES MONSERRAT

El portaveu del govern Francesc Homs, ha explicat les bases d’aquest nou pacte fiscal que CIU plantejarà al govern espanyol, segurament desprès de les eleccions, el 2012, i que es resumeix en recaptar tots els impostos, i una consulta sobre el tema, que l’expresident Pujol veu necessària abans que la independència. Per cert un govern espanyol, on la seva ministra de defensa Carme Chacon, s’ha postulat amb la seva candidatura a la presidència, i el seu sentiment cada cop menys nacionalista, quina novetat.

Homs vol recaptar el 100% dels impostos que paguen els catalans, la seva capacitat normativa i la gestió tributaria, i ho vol fer a traves dels seus drets històrics, per reclamar un finançament singular al marge del conjunt de comunitats a la LOFCA, ja que segons diu els catalans no es refien de l’administració central en aquesta matèria. També caldria calcular un import en concepte de solidaritat interterritorial, i el mètode de revisió del model, Esquerra vol donar suport per començar a treballar el tema, i Mas Collell ja ha reclamat a l’Estat espanyol la publicació de les balances fiscals actualitzades. Per la seva banda l’expresident Pujol, segueix insistint que veu lògic l’augment dels partidaris de la independència, i creu que algun dia s’haurà de fer la consulta al Parlament, tot hi que primer aposta pel pacte fiscal, cal buscar la resposta espanyola, i que Espanya entengui que cal reconèixer Catalunya com una realitat pròpia com el Quebec al Canada. A l’altre costat, la ministra Chacon es defineix com a catalana no nacionalista, afegint que les identitats muten amb el temps, i la seva cada cop es menys nacionalista, afirma la candidata a succeir Zapatero a la Moncloa.

Realment vivim en una època virtual, o així ens ho volen fer creure els nostres governants amb les seves actituds porugues i de ficció, ara volen remenar l’olla fins al 2012 amb comissions, acords, grans frases, discrepàncies, èpica i moltes coses més, que ens tenen acostumats per donar transcendència a un poder que realment es nul, per un sistema com el concert econòmic que saben es impossible dins l’estat espanyol, ja que precisament es la mare dels ous del sistema autonòmic espanyol, es a dir el nostre espoli sense límits, i un Estatut que recordo el partit del govern i el principal partit de l’oposició, van impulsar amb el seu vot afirmatiu al referèndum, i que validava un sistema financer que simplement ens condemnava a la nostra situació desesperada actual, ara volen apel·lar a una historia, que l’Estat espanyol sempre ha negat, i que en tot cas, fa 30 anys quan es va oferir la possibilitat que si van aprofitar els bascos, es va rebutjar. Fins hi tot es demanen de nou unes balances, que en cas de produir-se, tornaran a ser  les balances de la demagògia, amb un ball de sistemes diferents i números com l’altre cop, per disfressar una situació catalana desesperada i incentivada per l’estat. En Jordi Pujol, peca d’ingenuïtat calculada, i pretén equiparar el reconeixement d’un Quebec que ja ha votat dos cops per la seva independència d’un país democràtic com el Canada a Catalunya, que te prohibit consultar a la ciutadania més enllà dels colors de la paret del menjador de casa, i amb un estat amb greus mancances de llibertat com es l’estat espanyol, i pretén perdre el temps amb una proposta llençada a les escombraries, i no anar per feina com marcaria el sentit comú, si es que hi hagués una intenció de trencar l’ordre establert esclar.  Un ordre on la ministra Chacon ens descobreix que es catalana i cada cop menys nacionalista.  Jo difereixo de l’opinió pujoliana de que es català qui viu i treballa a Catalunya, jo afegiria, i te un sentiment identitari per un territori i una col·lectivitat, que evidentment la Chacon no te, i si que te per l’estat espanyol, com a tal rebutja qualsevol nacionalisme que no sigui el seu evidentment, que aquest si que el te ben arrelat, i ja ho ha demostrat votant i opinant contra els interessos dels catalans sense cap rubor moltes vegades.

Prou d’actituds i voler confondre a la població, per part de personatges espanyols com la Chacon, que mai permetran entendre Catalunya com un subjecte propi i amb dret a decidir el seu futur en llibertat.