VICTÒRIA PREGO: PREMI A LA TOLERÀNCIA, SEGUR?
Sense categoria
La periodista Victòria Prego, directora adjunta de El Mundo ha rebut a Barcelona el premi a la Tolerància de l’Associació per la Tolerància. Es una prova més del món a l’inreves en que viu l’Estat espanyol. El personatge es un dels símils de la més clara intolerància i rebuig a la democràcia que corren pels mitjans. Va aprofitar la recollida del premi per fer gala de la mateixa tractant entre d’altres perles de radicals els que simplement demanant votar en una democràcia. Tota una farsa al servei de la paranoia espanyola.
Com explicava, va aprofitar per fer apologia de la intolerància, reclamant que els moderats silenciosos (una nova definició) alcin la veu i siguin bel·ligerants i plantin cara als radicals que intenten trencar la convivència pacífica i els vincles indissolubles dels pobles espanyols i combatre’ls en tots els camps. Per reblar el clau el jurat va donar com a valors la independència, equanimitat, objectivitat i tarannà conciliador per donar el premi. La periodista va denunciar el totalitarisme amb l’intent d’arrencar del cor de la societat catalana qualsevol sentiment positiu cap Espanya, reclamant obediència a les sentències del TC i l’engany constant del nacionalisme al poble.
Realment aquesta suposada periodista, com sembla ser tolerant fins al moll de l’os, es un gran exemple dels nivells de que parlem quan molts dels mitjans de comunicació espanyols tractant el procés català i la democràcia en general. Ens parla de voler trencar la convivència pacífica, suposo que dona a entendre que si una majoria com sembla ser vol votar i el resultat es la creació d’un estat propi, la minoria fent gala d’una nul·la capacitat democràtica no te que acceptar els resultats, i encara més dona per sentat que tot hi gaudir d’una majoria i un clam social hem de callar en benefici d’aquesta minoria. Crida a ser bel·ligerant, se’ns dubte un llenguatge que utilitza ja que no sap que en una democràcia la disparitat de criteris es resol en una urna i expressant individualment i en llibertat la opinió sobre el tema. Se’ns dubte la seva enyorança per altres sistemes menys participatiu es fa notar.
Ens parla de totalitarisme per adoctrinament i mentida a la societat catalana, casualment la seva croada lliga perfectament amb aquestes dues paraules i no explica que durant 300 anys ens hem sacrificat amb mil intents per transformar Espanya i unificar un projecte comú amb la resposta del menyspreu, el cop de porta o la presa de pel fins arribar al moment de dir prou. El cor que apel·la el deixem pels sentiments personals que son intransferibles i poc tenen a veure amb la nostra demanda. Ella n’ha de fer un valor gairebé únic, ja que quan no hi ha arguments, la imposició i el sentiment moltes vegades manipulat es la millor medicina.
M’ha semblat curiós com les paraules com tolerància poden canviar de sentit amb aquests premis atorgats a persones com aquestes que han fet de la intolerància el seu mètode de treball i de la mentida i xenofòbia tot un catàleg de valors per vendre un producte que ja no s’aguanta per enlloc, fins hi tot amb el farciment de mentides habituals i unes gotes de catalanofobia, que això si que en saben molt.
Llarga vida a la tolerància.