VICTÒRIA POLÍTICA O NO
La sentència del TJUE ha validat completament l’aplicació de l’Amnistia i dona pressa als Tribunals espanyols i la seva dilació per aplicar-lo. Per la seva banda els Tribunals espanyols ja han dit que fins la tardor no valoraran la sentència i per altra banda tant PP com PSOE no tenen cap pressa per la resolució del cas i molt menys per veure al President Puigdemont passejant pels carrers catalans en llibertat.
Junqueras ja ha dit que és una victòria política de l’independentisme i que demostra que els conflictes democràtics no es poden resoldre amb la violència, alhora denuncia que la judicatura no pot vetar els seus drets polítics que li impedeixen presentar-se a la presidència de les eleccions catalanes i ha reclamat que el país ha d’obrir una nova etapa centrada en habitatge, rodalies, llengua, sanitat o educació per posar uns exemples. Per la seva banda el President Illa avisa que l’amnistia ja és d’obligat compliment i en reclama l’aplicació diligent i integra, i valora la sentència com una bona notícia per Catalunya, Espanya i la democràcia, explicant que Catalunya ja ha decidit mirar endavant i la immensa majoria dels catalans aposta pel retrobament i la convivència deixant enrere la ruptura i l’enfrontament.
Les reaccions no aportan res de nou amb aquesta comèdia, Junqueras parla de victòria de l’independentisme, i discrepo totalment. La victòria de l’independentisme hauria estat complir amb la voluntat popular expressada en un referèndum que va dona l’aval a la independència i que hauria d’haver estat aplicada com marcava la llei. No una amnistia posterior com un perdó precisament a aquells que no van complir amb les seves obligacions i a altres persones que han patit una repressió que mai havia d’haver estat. Nomes el mou l’interès per seguir una carrera política que ja fa temps hauria d’haver estat acabada pel bé del futur del país, igualment que la resta de generació del 2017 per deixar pas a noves generacions, i que no s’han de centrar en temes que sense poder decidir i tenir les eines per fer-ho son paper mullat i ho sap perfectament.
El President Illa amb el seu cinisme demana una aplicació que el seu partit com deia no te cap pressa per accelerar i s’inventa que Catalunya mira endavant amb un retrobament, tot això havent respost a la voluntat popular amb la violència física i posteriorment institucional amb un 155 amb el seu aval que segons ell deu ser el que garanteix aquesta convivència per decret que ens pregona.
En definitiva una victòria judicial, no polìtica i molt menys a l’Estat espanyol i amb els nostres partits col·laboradors.