VICTIMISME
El Ministre Oscar Puente no fa cap autocritica pel caos constant de Rodalies i retreu victimisme als partits catalans, humiliant així encara més a la societat catalana que ha de patir dia si i dia també un servei del tercer món a preu de primer món.
Diu que cap de les incidències del darrer mes son per deixadesa, i que aquestes s’estan reduint com també és redueix l’endarreriment acumulat. Aquest ha estat el seu resum, acusant de ressentiment als partits independentistes. Afirma que la majoria de incidents son a causa de les moltes actuacions conjuntes que estan fent. Ha defensat el traspàs amb la Garantia que la Generalitat prendra les decisions de gestió i de mobilitat dels treballadors, dient que no es pot comparar FGC amb Rodalies ja que no son equiparables i a més que aquesta nova gestió no serà bona fins que completin la compra de material rodant.
Cal tenir molta barra per no assumir cap culpa amb aquest afer i encara dir que es victimisme, quan nomes fa falta posar la radio a primera hora del matí i normalment obre amb la llista del dia d’incidències en diferents trajectes com habitual. Evidentment l’abandonament i la falta d’inversions des de fa molts anys son responsabilitat dels Governs espanyols que han estat dels Populars i dels socialistes, i cap ha posat fil a l’agulla. Que ara es poden fer més actuacions es cert, però el mal ja be d’abans. Respecte la garantia de gestió quan tots sabem que per qualsevol decisió vertaderament important no la podrà prendre unilateralment la Generalitat, francament no serveix de res, i si es pot comparar els Ferrocarrils de la Generaltitat i Rodalies son el mateix tipus de transport, un amb bona gestió del servei i material i altre abandonat a la seva sort des de fa molts anys, aquesta és la diferència. Admet implicitament que han de renovar material per ser eficients i això ens vol dir que durant molts i molts anys no ho han fet i han deixat un material obsolet i sense recanvi com anem veient.
Rodalies, es un cas de tracte colonial de manual, deixar morir una infraestructura que no rep les inversions necessàries i que la gestió de pròximitat no hi ha dubte seria beneficiós pel servei, i alhora mantenir una operadora com Renfe quan el més normal hauria estat buscar noves operadores molt més eficient en benefici de la ciutadania i aquest servei tant proper, però esclar parlem de Catalunya i el tracte ja sabem que es diferent.
Victimisme.