ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

VIA CONSTITUCIONAL I ESTATUTÀRIA EXHAURIDES

General

Aquestes han estat les paraules del President Mas en el marc del debat de política general en el Parlament, quan s’ha referit al marc que ara ens dona cobertura legal, senzillament s’entén que han donat el màxim i s’han esgotat, son una cotilla on Catalunya poca cosa hi te a fer, i demana afrontar qüestions de país, començant pel pacte fiscal, al mateix temps veu gairebé una utopia que l’estat espanyol canviï la seva actitud amb el nostre territori, i tot plegat fa que arribem a un cul de sac que anomena transició nacional, que tots sabem on ens hauria de portar. El canvi de discurs es important, ara falta concreció i accions que li donin suport.

Realment per primer cop, i òbviament obligat per les circumstàncies sembla que un canvi d’estratègia es comença a produir en el partit de Mas, justifica les retallades, però aquestes també tenen un límit, i fins hi tot recollint la proposta d’Oriol Junqueras, podria sotmetre a referèndum el pacte fiscal abans de presentar-lo a Madrid, vol el pacte econòmic, i condicionar la governabilitat de l’estat, no espera canvis d’actitud, i demana unió per assolir recaptar i administrar tots els impostos, i poder fer una agenda catalana a Madrid, i afirma que la crisi es supera amb mes Europa, i no amb més Espanya o més França, i creu que el nostre gran problema es l’espoli del 10% del nostre PIB anualment, que en cas de pal·liar, eliminarien les retallades i les farien innecessàries totalment. PSOE-C, PP i Ciudadanos, ja han mostrat la seva negativa a donar suport al concert, cosa lògica tractant-se del bloc nacionalment espanyol de la cambra, però ajuda a treure caretes que encara hi havia gent que no veia amb claredat. Diuen que si la resposta a Madrid es negativa, immediatament es podria dissoldre el govern, i convocar eleccions, això si amb un programa que ara ja hi hauria d’incloure sense ambigüitats l’aposta clara per l’estat propi, ha arribat l’hora del ris,c i sense tirar les campanes al vol, alguns potser comencen a veure que es l’única sortida viable.

 

La crisi ens ha portat una acceleració del procés cap a l’estat propi, ja que s’ha vist amb tota la cruesa com no es podia dissimular el tracte rebut per part espanyola, i els nostres partits ja no poden fer veure que miren cap un altre costat, i les seves tàctiques mesquines per disfressar la realitat cada cop tenen menys validesa. Realment la proposta de Mas sembla part d’un full de ruta pre- establert per arribar a una fita concreta, que sempre procura no anomenar amb claredat, evidentment fer un referèndum desprès de la proposta es una bona iniciativa, permetrà veure que no ens volen vendre gat per llebre, i un cop analitzat, rebutjar la proposta o validar-la per anar a Madrid a presentar-la,que no vol dir a negociar res, que ja sabem com acaba això, el tema de condicionar la governabilitat, crec que ja no ens hauria de preocupar gaire, i apart es impossible, ja s’ha demostrat amb la reforma constitucional, o majoria absoluta popular o acord amb PSOE, no hi ha res a fer. La crisi es supera amb més Europa d’acord, però nosaltres nomes hi podem contribuir amb un estat propi, ara per ara poca cosa hi podem fer. Trobo amb cinisme exposar que sense espoli no faria falta retallades, es admetre que no som capaços de dir prou, i acceptem una situació esperpèntica que no ens porta enlloc. De totes maneres per un costat aposta per una solució econòmica, i per l’altre veu una utopia un canvi espanyol, alguna cosa no lliga, si no hi ha canvi d’actitud, el demes es paper mullat, i per tant una pèrdua de temps, la prova del coto fa 300 anys que la fem, ara ja no fa falta, i com diu la via esta esgotada.

 

De totes maneres, l’aposta per fer un pas endavant ja es positiva, i cal tenir esperança que pot ser el pas definitiu cap un procés irreversible, que ara si ens alliberi d’aquest llast que ens oprimeix, i ens deixi desenvolupar com a poble.

  1. Aquesta vegada CIU., sense proposar-s’ho , está posant al PSOE i al PP entre l’espasa i la pared . Cap del dos governs(?) ,cediran en el Concert Económic , i això pot desembocar en un procés de ruptura, que de fet és el que volem els independentistes.
    ll*ll Magí

Respon a M. Farr Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.