VETO AL SENAT: POR A ZAPATERO
A les mans d’Esquerra Republicana esta impulsar una derrota al govern socialista en el Senat de Madrid, i retornar aquests pressupostos generals al Congres amb un rebuig d’aquesta cambra.
De moment el veto confirmat es el del PP per raons obvies, CIU que rarament per aquest partit, te una posició coherent amb la defensa dels interessos de Catalunya, i rebutja aquesta presa de pel, tot hi segurament les reserves d’en Duran de donar aquest pas, però que es afavorit per la seva posició en la oposició catalana. També ICV ha confirmat la seva posició negativa desprès del seu ridícul en l’acord amb De la Vega pel finançament, que senzillament ha estat ignorat per aquesta, amb un altre exercici de cinisme espanyol.
Amb aquesta suma de senadors, tant sols falta un mes perquè triomfi el veto, i aquí la posició del partit republicà es clau amb els seus 4 representants, però sembla que un cop mes deixaran passar la oportunitat del enfrontament amb el govern de torn a l’Estat, i no hi donaran suport.
Efectivament, aquesta deriva ideològica del suposat partit independentista el porta ara a defensar el peix al cove que tant ha criticat en els 23 anys de govern convergent, i amb l’excusa d’unes engrunes en forma de mes diners per la llei de la dependència, i per immigració s’empassarà un pressupost que no compleix amb les inversions que descriu l’Estatut, i què per suposat no incorpora cap nou sistema de finançament pel principat.
Segons Ridao voler ser coherents, i negociar mes recursos, i en qualsevol cas no volen fer seguidisme de cap altre grup amb referència al veto convergent.
Se’ns dubte esperpèntiques declaracions, on la coherència del partit fa temps que l’han perduda ja que principalment un partit que vol la Independència en un govern te que contribuir a millorar el poder polític existent, i no defugir l’enfrontament amb l’Estat quant calgui, respecte al seguidisme, precisament es el que venen fent des de la incorporació a govern amb un xec en blanc al socialisme català i espanyol que be a ser el mateix, i d’aquest no en parla mai el secretari general d’ERC.
Una nova oportunitat per comprovar els objectius de la cúpula d’aquest partit que camina cap a l’abisme, com revela l’enquesta del CEO on perd un 30 % de suport des de l’ultima enquesta, i on la desorientació dels seus militants i votants va en augment a cada pas que es fa, ja què la situació de crisi, i sobretot la qüestió del finançament i la sentencia condemnatòria a l’estatut son un caldo de cultiu perfecte per augmentar l’independentisme, i poder donar el pas definitiu, però en canvi els dirigents actuals es dediquen a alentir aquest fet i fer passos per impedir-lo sense cap intenció de plantar cara al govern de Madrid, i arrossegar altres partits cap a aquestes posicions.
Una vertadera llàstima la pèrdua de credibilitat d’aquest projecte per una simple quota de poder en un govern que cada cop te menys poder i recursos per funcionar.