VERGONYA INFINITA
Finalment la inutilitat del tant anomenat i desitjat 52% independentista ha quedat tocada i enfonsada. Aquest espectacle ofert les darreres hores ha estat un digne final a una broma de mal gust que passarà a la historia negre de Catalunya i que la força del carrer ha acabat per empenyer cap a la seva fi.
Dia esperpèntic a Palau, el President se sent questionat per la demanda de moció de confiança dels seus socis al Govern. De fet aquesta va ser dita un dia i al següent negada pel mateix protagonista. Cal dir si mirem les paraules que primer s’esmentaven complir unes condicions del pacte i si no era així anar per la moció de confiança, o sigui no era una petició directa, però com sabem la mentida es marca de la casa i ja no be d’aquí. Ahir reunió amb els consellers preguntant a cadascú dels de Junts que en pensaven, i aclarint que des d’aquest partit havia diferents versions sobre el tema pel matí, se suposa en un tema central, cosa que tampoc es nova. Finalment la destitució del Vicepresident Puigneró per no haver comunicat aquest fet al President durant el Debat de Política General. Alhora espera que el Govern segueixi com ara en una conclusió bastant insólita.
Com diu Lluís Llach en un tuit, el Govern no ha complert el pacte d’investidura i això es fonamental. El cessament de Laura Borràs, el fake d’una Taula de diàleg inútil, el suport a PSOE a canvi de res a Madrid per part d’Esquerra, la critica a la Manifestació de la Diada i ara aquest cessament crec que ningú diria que no tindrà conseqüències.
Uns anys perduts amb baralles de curta volada pel poder dels partits dins una autonomia esclar, uns partits que han de pagar el preu dels indults dels dirigents que es van entregar a l’Estat espanyol. Una direcció contrària a un procés per finalitzar, una obediència cega al 155 des del primer moment i una col·laboració amb l’Estat opressor que fa vergonya aliena, tot això i com a peça fonamental era gaudir d’una societat desconnectada i silenciada que el dia 11 de setembre va despertar i va denunciar el vertader tap per la independència, que no es l’Estat espanyol, un Estat on no esperem res, son els nostres partits, el seu acomodament, el seu engany als seus votants i finalment aquest sainet que per acabar aquesta vergonya per la historia hauria de significar eleccions, nous lideratges i prioritzant els 3 partits junts culminar el procés conjuntament amb la societat, alhora de deixar de col·laborar amb l’Estat immediatament.
Son una vergonya infinita.