VERGONYA CATALANA
El Consell d’Europa ha tret els colors als partits catalans i la seva acceptació d’impartir el 25% de matèries en castella a les escoles. Els experts per la carta europea de les llegües minoritàries ha tocat el crostó a Espanya per aquesta iniciativa.
Recordo que la sentència del TSJC obliguen a impartir aquest percentatge i de fet ja hi ha algunes escole que ho fan. El Consell ens diu que és una politització aberrant de l’escola catalana i ho diuen experts en la matèria no sospitosos de cap ideologia i que nenguen que el català sigui imposat com sosté Espanya i queden perplexos pels incompliments de l’Estat adherit a la Carta Europea de les llengües minoritàries. De fet aquesta resolució no és de compliment obligat i no sembla com altres cops que hagi de servir de massa. Cal dir que fins ara aquest punt i les seves sentències havien estat esquivats pels Governs catalans modificant el marc legislatiu per blindra així la llengua encara que la seva efectivitat és bastant discutible. En el mateix tema, també han estirat les orelles a l’Aragó pel seu abandonament del català demanant mesures urgents.
És una vergonya que fins ara des d’aquí han jugat a l’engany constant, no tallant aquesta aberració d’arrel, sinó buscant mesures per esquivar les sentències que com hem vist amb alguns centres han acabat sent una realitat, alhora que ens venien els nostres partits un cop i un altra un blindatge màgic que no existeix. Davant aquesta manera de fer que deixa la nostra llengua a la seva sort, els experts europeus diuen les coses pel seu nom, sense embuts i denuncien aquesta persecució lingüística espanyola i aquesta aberració acadèmica, alhora que denuncien una comunitat com l’aragonesa i els seu odi i lluita contra el català amb tots els mitjans al seu abast.
Realment la llengua és allò que ens defineix i un tret diferencial com a catalans, un bé a protegir que el nostres partits més enllà del seu teatre habitual no els ha importat gens. Tots sabem en el moment algid del procés i quan es feien especulacions sobre una Catalunya independent com defensaven el castellà com a llengua oficial amb el català, prova de la seva mesquinesa en el tema. Aquests darrers anys a Madrid hem escoltat amb diferents temes relacionats amb la llengua avenços meravellosos i blindatges a prova de bomba que en la realitat han estat fum, el mateix que el català a la Unió Europea, una promesa de fireta que mai arribarà.
Una vergonya catalana.