VERGONYA ALIENA
Els numerets dels partits teoricament independentistes a Madrid fan avergonyir la societat catalana. Les seves picabaralles a la llum del dia i els seus acords de fireta defineixen molt bé l’estat polític actual de Catalunya.
Un nou episodi miserable dels nostres partits a Madrid amb el líder republicà Gabriel Rufian tractant de rata a un diputat de Junts per la llei contra ocupacions i aquella cantarella de si es pensen que son els amos de Catalunya. La setmana passada ja va titllar de miserables als seus rivals per una picabaralla per rodalies on vinculaven PSOE i ERC per sempre voler que RENFE domini les decisions amb Rodalies i contestant que Junts posa els seus amiguets al Consell d’Administració de la mateixa Renfe alhora que fa rodes de premsa sense bandera espanyola per blanquejar el tema. Dalmases per Junts també va dir la seva titllant Rufian de indocumentat sense estudis i vinculant el terme rata com els animals que feien servir els nazis per deshumanitzar els jueus abans de l’holocaust.
Com podem comprovar, una vergonya que hauria de portar a tots aquells que encara van dipositar la seva confiança a Madrid a fer una reflexió. De fet viuen atrapats amb les seves mentides, ja que saben perfectament que desprès dels fets del 2017, la violència espanyola i el cop d’Estat del 155 seguir a Madrid i fent mans i manigues per ser aliats preferents del repressor te difícil explicació més enllà de les quotes de poder, protegir aquesta casta i els seus sous tant lluny de l’objectiu de la independència. Per si no fos prou preparen relats per vendre els seus acords buits de contingut i així justificar-se i per si no fos poc setmana si setmana també en viu i en directe es llencen els trastos pel cap a veure qui la diu més grossa davant la mirada somrient dels partits espanyols començant pel PSOE que ocupa el Govern.
Una baralla de curta volada entre les dues opcions per miserables quotes de poder a esquenes d’una societat catalana que cada cop més els gira l’esquena i als resultat del Parlament català em remeto, cosa que a ells sembla no els preocupa, nomes formar part d’aquest joc autonòmic pervers amb relats de fantasia per amagar la seva inutilitat a Madrid i les seves úniques intencions amb el partit en primer lloc i Catalunya en un calaix tancat a pany i clau.
Un nivell tant baix com aquest és difícil de trobar i que Rufians o Dalmases en siguin primeres espases ja ho diu tot.
Vergonya aliena.