UNS VAN PER FEINA I ALTRES FAN EL JOC
Alguns fets interessants donen pes a aquestes afirmacions, i les ultimes declaracions d’Aznar sobre els regnes de Taifas, altrament dites Autonomies, la qualificació de català de prestigi a Vidal Quadras per part del partit català, contrasta amb les declaracions sectàries dintre d’ERC del Conseller Huguet, i els fets d’una nova cacicada a Tarragona per esbandir els crítics a la direcció.
Efectivament, Aznar culpa de la crisis a Espanya , la desbocada i irreflexiva renovació dels estatuts autonòmics què han convertit l’Estat en un esquelet, i ho atribueix a la deslleialtat d’aquestes, i el seu malbaratament de recursos, i fomenten la fragmentació d’Espanya. Per si no fos prou el deliri segueix quan la presidenta popular catalana titlla a Vidal Quadras de català de prestigi per les institucions europees.
Realment la croada continua, i els deliris feixistes d’aquest partit post-franquista son increïbles, els estatuts què diu en la resta de comunitats han estat fets pel seu grup i els seus col·legues del PSOE, al País Basc i per la via del frau electoral han aconseguit arribar al poder ilegalitzant tot el que els hi fes nosa, i ara podran fer i desfer a la seva manera. Per tant arribem a Catalunya on l’Estatut presentat pel Parlament Català amb un 90 % de vots ja es història, primera retallada al Congreso, i ara segona pel Tribunal Constitucional, i de totes maneres el que queda com pot ser el cas del Finançament o els traspassos pendents, l’Estat sembla què te la potestat de complir la llei o no.
Però per aquests senyors això no es prou, han d’imposar la llengua castellana com sigui en detriment de la pròpia, i a més el poc poder què realment han traspassat ha de sofrir una involució perquè no ens mal acostumem amb la misèria que hem de gestionar i que sembla fa trontollar l’Estat que per sort te representants tant xenòfobs com en Vidal Quadras.
Davant d’això el partit què semblava havia de capitalitzar sortir d’aquest establishment creat per tenir-nos ben controlats, es dedica a col·leccionar ex votants independentistes què en la seva majoria queden abocats a l’abstenció, i obliga a marxar qui gosa contradir la tàctica de ser la crossa socialista en el govern pels segles dels segles, i dir ben alt el que teòricament hauria de defensar aquest partit, què es l’autodeterminació.
Una mostra la tenim en el Conseller Huguet, què ens anuncia què el període autonòmic esta arribant a la seva fi, i curiosament per això el discurs del partit no ha de basar-se nomes en la Independència, sinó en intentar sumar gent demòcrata i d’esquerres. Realment un anàlisi molt contradictori no parlar de la solució quan el problema esta arribant a la seva fi.
Tanmateix ja no estranya aquestes actituds, quan a Tarragona i aprofitant la dimissió del president regional, membre de Reagrupament i de quatre membres en total que no arriben ni molt menys al 50% exigit per dissoldre la direcció regional, però això ho ha aprofitat la direcció per eliminar aquest òrgan territorial dominat pels crítics, nomenar una junta gestora, i posteriorment fer un nou congres que col·loqui els representants de la direcció en aquest òrgan, i completar un nou frau per eliminar qualsevol discrepància.
Realment molt trist en aquests moments decisius no voler donar el pas, i ser mes forts i incisius què mai, per simple qüestió de poder personal i misèria política, i mes veient els atacs constants del sector unionista, què se sent més fort que mai, ja què la nostra timidesa nomes la trenca les iniciatives civils què esperem obliguin finalment aquesta mediocritat política, sinó per convicció, almenys per obligació.