UNS DRETS HUMANS CONTRA LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha resolt que el Tribunal Constitucional ha limitat el dret a la llibertat d’expressió a tota una sèrie de diputats electes que volien debatre sobre la independència catalana i la monarquia espanyola, però en canvi avala la censura del mateix en l’afer. Això en diuen drets humans.
Efectivament, Estrasburg avala el veto a les resolucions sobre l’autodeterminació i la monarquia del 2019 i sosté que és una mesura proporcional. Una mesura necessària ja que l’havia feta amb anterioritat, amb la Resolució del Parlament del 2015 i una protecció per la Constitució com a garant de la integritat territorial de l’Estat espanyol. Expressa que no és cap acte polític i que el propi Tribunal ja va dir que aquests debats es poden fer a les Corts Generals encara que no diu que mai hi haurà una majoria per fer-ho possible. El TDEH ha decidit avalar la censura al Parlament i no la persecució penal de la Mesa. Com diu un dels membres de la Mesa Josep Costa “Si l’argument és que la restricció dels nostres drets va ser proporcional al que estàvem fent i que amb l’amnistia ja està arreglat, la propera vegada cal que ho fem de veritat”.
Una resolució esperpèntica i que denota el tipus de valors i justícia dels alts Tribunals europeus totalment polititzats i en aquest cas amb Drets humans a la carta. Un Parlament el formen els representants del poble i és inviolable, una regla bàsica de qualsevol democràcia. Mai es poden vetar debats sigui del que sigui, son simples debats, no son fets. Un Tribunal en nom de res pot posar el nas en aquests espais. Dir que ja ho havia fet el 2015 no es una excusa. Una errada abans no pot ser base per una errada ara. La integritat territorial en tot cas en una democràcia ja la decidiran els ciutadans i no els Tribunals per imposició. Enviar debats a cambres on saben que mai podran ser una realitat pel pes de Catalunya en aquest cas a la cambra espanyola, es hipocresia o desconeixement profund. La censura no pot formar part d’un Estat democràtic i en aquet cas el TC l’aplica com si tal cosa trepitjant tots els drets dels càrrecs electes i de les institucions que representen el poble.
Les paraules de Costa arriben a una conclusió final. Tot això ens cau el damunt simplement per fer veure que… i enganyar a la societat. La propera cal arribar fins al final i un cop assolit reclamar tots els drets que vulguem que ja veiem son trepitjats sense miraments quan encara no has arribat al final. Es el sistema de valors europeu.
Uns drets humans contra la llibertat d’expressió.