UNIÓ: PUNT I FINAL
La pregunta que tothom esperava, i que havia de situar Unió sense ambigüitats en el Full de Ruta del 27S, i que havia de preguntar sense embuts sobre el procés cap a la independència tal com li reclamaven a la Direcció més de mil militants, ha estat simplement un frau, una burla macabra, i una mesquinesa d’en Duran i la cúpula d’aquest partit.
La mateixa, ens diu “Voleu que Unió continuï el seu compromís amb el procés, des del catalanisme integrador i d’acord amb els seüents criteris?”. Aquests son sis, Sobirania on no hi posen límits, Democràcia, cada decisió amb la majoria de vots de la ciutadania, Diàleg, amb l’Estat sense renúncies prèvies, Seguretat Jurídica, excloent declaració unilateral i obertura d’un procés constituent al marge de la legalitat, Europa, sempre dins Unió Europea i Cohesió, de tot el territori.
Una pregunta delirant que ja ha rebut el rebuig de persones tant important dins d’aquest partit com Joan Rigol, o Antoni Castellà que literalment ha dit que els han aixecat la camisa. Espadaler ha anunciat la pregunta i ha esmentat com important reconèixer que som un subjecte polític, reconeix complexitat de la pregunta i alhora claredat per marcar el full de ruta d’UDC des de la moderació i centralitat.
Realment, cal ser molt pervers per defensar com ha fet Espadaler aquesta pregunta, situa clarament Unió fora del procés sobiranista i del full de ruta acordat per CIU, ERC I les entitats sobiranistes. Torna enrere demanant una espécie de dret a decidir ja superat i apel·la a un impossible com es negar un procés constituent i una declaració que finalment ha de ser unilateral. Com pretenen arribar a culminar la independència llavors. La resposta es simple, simplement no la volen, i pretenen fer votar els seus militants una pregunta tramposa que no aclarirà res i el 15 de juny segurirem en el mateix punt on ens trobem.
El president Mas i CDC ha de començar a fer un pensament, el llast de les sigles d’Unió es massa pesat com per encomanar credibilitat pels votants d’aquesta llista el 27 de setembre. Qui es podria refiar dels diputats escollits d’Unió i del seu compromís amb el procés posteriorment. Toca claredat, donar confiança a la gent i això passa per prendre decisions que no poden esperar més.
En Duran i la seva direcció te molt clar que en aquest vaixell no hi pujarà, per tant seria interessant que la gent d’Unió que segueix el procés, si realment no poden donar el tomb intern en el partit, pensin en clau de país i sumin al projecte del qual Unió es vol quedar al marge. Aquest desgast no es bo pel procés, es una burla i resta. Sigui quin sigui el resultat, ha arribat l’hora de dir Unió: punt i final.