ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNIÓ I DURAN: MATRIMONI INDISOLUBLE

General

Aquest cap de setmana s’ha celebrat el 24è. Congrés d’Unió, i s’ha convertit amb el mes plàcid de tots els partits celebrats fins ara amb la reelecció d’en Duran per una aclaparadora majoria.

 

Porta 21 anys dirigint aquest partit d’arrels conservadores, cristianes i de clara defensa de l’Estat espanyol per damunt dels nostres interessos, i continuarà per una aclaparadora majoria una propera legislatura.

 

El polític mes valorat segons les enquestes que van sortint, no em digueu quins mèrits ha fet, ja que se suposa està al servei del poble català, i no en busca de formules amb l’estat que no ens permetin desenvolupar-nos, i que rebutja i menysprea com la Independència.

 

Una cosa se li ha d’agrair, aquesta es la sinceritat, i les idees clares en aquests temps on la majoria no sap per on bufa el vent.  La primera es la seva opció de la sociovergencia per retornar al poder i de pas apartar a Esquerra, tot i que desnaturalitzada com esta ara es un perill per la seva radicalitat segons les seves paraules, defensa de l’autonomisme, i defugint la casa gran del catalanisme amb idees arriscades del seu soci de govern, unes idees de valors tradicionals i moderats que perduren en el pas del temps, i que els porta a acostar-se a moviments massa caducats, i a no assumir mai cap risc, cosa que logra adormir els possibles votants sense cap il·lusió pel futur, ja que es mes del mateix i anar fent.

 

Això es podria aplicar a aquest partit que amb les seves tibantors amb CDC fa donar una imatge de precarietat i contradicció de CIU, que verdaderament hauria de preocupar a en Mas, i calcular els pros i els contres de mantenir l’actual federació que dona ales a un partit petit amb un líder que es fa veure com en Duran, però que sols, simplement recolliria vots de la dreta rància catalana.

 

La seva visió de la política es a Madrid, on faria el que sigui per entrar al govern espanyol, ja que aquest es el seu anhel junt amb la obsessió religiosa que els fa anar contra els signes dels temps amb temes com l’avortament o l’ensenyament laic a les escoles, un fanatisme que impregna les seves accions.

 

Els crítics han sortit escaldats, ja que tot esta ben lligat i be farien en canviar de partit per poder sumar a traspassar l’atzucac que persones com el Sr. Duran mai s’atreviran a qüestionar, i inventaran mil formules abans de fer una cosa tant senzilla com reivindicar el dret a decidir per nosaltres mateixos, ja que els que ho fan per nosaltres sempre es en contra nostre.

 

Aquest personatge es l’exemple clar del català submís i enlluernat per l’estat, que mai gosarà a proposar res que desperti cap consciencia, ni arriscar res que suposi un mínim canvi amb l’ordre establert.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.