ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNILATERAL O BILATERAL

Quan un conflicte implica dos ents, la millor solució es aquella bilateral, on els dos poden exercir el diàleg i arribar a acords que tothom assumeix. Això seria la posició civilitzada i democràtica en el segle que vivim.

Malauradament tots sabem que això no es així, l’exemple de l’Estat espanyol es clar. Si mirem al País Basc, veiem com una banda terrorista amb molts morts i dolor a la seva esquena des del franquisme ha hagut de fer pràcticament en solitari els passos per la seva dissolució i posar fi al terror de la violència. De fet internacionalment ha rebut suport de mediadors experts en aquests temes, però hem vist com l’altra part, l’Estat espanyol no ha fet cap pas i el menyspreu a cada pas, buscar la humiliació i les postures totalment tancades en forma de no escoltar el moment i seguir la via policial fins al final ha estat la seva política, de fet jo crec que això es un cas de falta de respecte a les víctimes que han estat utilitzades a conveniència, i la violència utilitzada com a coartada per precisament no abordar el conflicte amb política i donar via lliure a la repressió al més pur estil d’una dictadura com el tancament de mitjans informatius per exemple o el càstig als presos lluny de les seves famílies, o el tancament del projecte de posar en contacte terroristes i victimes per fomentar la cohesió.

Segurament ultres irresponsables com Albert Rivera o Mayor Oreja seguim veient amb les seves declaracions com l’odi irracional i la falsedat perversa barrejant terrorisme i el procés català es el pa que es dona.

A Catalunya, durant aquests llargs 7 anys també hem vist com la negativa al diàleg per part de l’Estat ha estat la medicina a aplicar i quan el Parlament ha aprovat les lleis per donar la oportunitat a la societat catalana de decidir amb el seu vot el seu futur, tots hem vist les reaccions i el fals relat que com a punta de llança ha portat la suspensió de l’autonomia i tornar a veure presos polítics a les presons. Tot per cert de forma unilateral i sense comptar amb la ciutadania.

Per això la ponència d’Esquerra descartant la unilateralitat, em sembla temeraria i amb falta de visió de la realitat, ja que si alguna cos hem vist, es que sense algun gest unilateral difícilment podrem avançar i seguir enganyant a la gent no es de rebut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.