UNA SOCIETAT SOTA CONTROL
Ja sabem que l’obsessió de les el·lits i poder mundial es bàsicament controlar una societat que evidentment per número els podria esclafar sense cap problema. Els mitjans, la manipulació i l’engany han estat estratègies que han adormit les societats i que han convertit un gegant en no res.
Veure aquests dies la celebració per la mort de la Reina anglesa, amb tot el respecte per la societat d’aquest país i sense questionar que cadascú pot tenir el símbols que vulgui i la reina pels britànics ho era, denota que no hem avançat gaire des de l’època medieval on els que guardaven la cultura, o sigui la religió i els nobles i els seus exercits controlaven un poble que simplement obeia i donava la vida per aquests. Ara, el 2022 els reis haurien de ser cosa del passat, no son compatibles amb la igualtat, amb el respecte a les persones, ni molt menys amb el dret a decidir del poble. Els idols i venerats de la gent sembla lògic que fossin persones que demostren una obra que ofereixen al món com els artistes de tot tipus, arquitectes, metges, cientifics, investigadors o polítics per exemple. En aquest darrer cas si la democràcia fos plena, son persones que han donat un temps acotat de la seva vida a servir al poble, i si la seva gestió ha estat encertada i ha repercutit positivament en la mateixa societat que li ha donat la representació, evidentment que es mereixen un reconeixement.
Ara, lloar unes remores del passat, personatges que amb els impostos de tot i per la simple qüestió de sang han gaudit tota una vida de comoditats i nivell molt per damunt de la mitjana i amb una descriminació absoluta respecte la resta de ciutadania, denota una degradació de la mateixa, ja que no te cap sentit, més enllà de l’entramat d’un sistema de poder que te molts tentacles i un es aquest. Quants cops hem escoltat que els Borbons son la punta de la piramide de l’arquitectura institucional espanyola, cosa que ja fa pensar que no anem bé, en el seu cas encara pitjor ja que el propi Dictador els va escollir per ser el Cap d’Estat i on la gent malauradament un altre cop no ocupa aquest lloc a dalt de tot i queda en un calaix per fer anar a la conveniència del règim de torn.
La societat ha perdut el poder que li correspon, i això sempre perverteix tot el sistema.