UNA SOCIETAT APAGADA
Ha arribat un moment que el sistema tracta la societat com a criatures i on el seu dret a la informació queda sota mínims. Ara ho hem tornat a veure amb l’apagada d’ahir i la gestió que s’ha fet per part dels Governs corresponents.
Primer constatar un cop més la nostra fragilitat com a societat amb la dependència absoluta de la llum per la nostra vida quotidiana i a tots els efectes el funcionament de la societat, a més veure que som vulnerables en aquest aspecte i hores d’ara poc hi podem fer. En tercer lloc i més important la gestió de les nostres autoritats tant en el tracte, com deia com si fossim criatures, com els relats inverosimils que hem anat escoltant i que alguns ja s’han contrastat com a fakes.
Un incendi a França que posterioment ha estat desmentit i que semblava increible que afectes a 4 o 5 estats alhora. Una variació atmosferica de la que ningú havia sentit parlar mai i tenia poca credibilitat, una baixada sobtada de la demanda en una hora concreta i la desaparició de 15 gigavats d’energia en nomes 5 segons que sona bastant a burla per cert. També hem escoltat una falta de capacitat d’emmagatzematge i altres teories bastant inversemblants. Per cert el tema d’un ciberatac ha estat desmentit encara que tal com estem podria ser plausible. Un altra cosa és la gestió, per exemple la sortida de Pedro Sanchez 5 hores desprès de començar l’apagada i no aclarir res absolutament és de vergonya aliena i la posterior sortida ja per la nit sense tampoc aclarir res denota el nivell de que parlem.
De fet per dir que evitessim els desplaçaments en cotxe per exemple no calien 5 hores de retard a la compareixença, és una cosa de sentit comú. Ja no dic la sucursal a Catalunya anomenada Generalitat amb moltes reunions per tampoc explicar res amb cara i ulls. Una informació que evidentment no ha estar tota explicada i amagada a la ciutadania per ocultar la veritat, com deia la nostra extrema fragilitat, uns sous estratosfèrics de polítics reciclats per les portes giratòries als Consells de les elèctriques i no invertits en una xarxa no eficient com s’ha demostrat, o un possible atac del nou tipus de guerres que sense cap tret, ni cap exèrcit poden enfonsar un país i que no és vol donar-hi publicitat, ni alarma.
En definitiva, sembla que la pandèmia no ens ha ensenyat a gestionar aquests caos sobtats, i sobretot ha tractar a la gent com és mereix i no com una societat apagada.