ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA PARET NO VOL DIÀLEG

General
Aquesta setmana veiem com l’Estat espanyol mostra la seva cara autèntica i rància, no vol reconèixer una decisió sobirana de  Kosovo, i on  cinc estats europeus encara es resisteixen a donar validesa a una realitat  fruit de la por a la democràcia, i en aquest cas de l’aplicació d’aquesta a Catalunya. Per altra banda, el recurs de la Declaració de sobirania al TC preveu i prohibeix la sobirania catalana, que no existeix i fins hi tot adverteix que impugnarà unes eleccions plebiscitàries com a pla B a la Consulta. Tota una lliçó de diàleg de sords. Per últim pretenen fer creure que un relaxament del dèficit català, serà un gran gest, quan tots sabem es un gran engany, inassolible per la societat catalana. Son massa greuges i intolerància per estar pendents d’unes dècimes com ens descriu en Xavier Graset en el seu article, tenin en compte que la malaltia ja fa massa temps que dura.

Dècimes
Xavier Graset
Doncs es deurà cremar tot. Per ser que és pactista, segons La Vanguardia, el conseller Ramon Espadaler va dir ahir al Parlament que si l’objectiu de dèficit ha de ser del 0,7% no es podrà enlairar ni un sol helicòpter per apagar cap incendi.
Esperem que no n’hi hagi en excés. O esperem millor que variïn les condicions del dèficit. Esperem-ho perquè sinó la universitat haurà de fer retallades, segons el secretari d’Universitats Antoni Castellà. Ara mateix s’especula en una retallada d’entre el 10, i el 17%. I les retallades seguiran en tots els altres àmbits de l’administració. No ens podem relaxar.
La política catalana és cosa de dècimes. Dècimes de febre. Dècimes per encomanar-se a la fortuna, al més enllà. Dècimes, decimals en la xifra del dèficit. El Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ha desmentit aquest matí que l’objectiu es pugui situar el el 2%, que això s’està parlant amb les comunitats autònomes. Si en parla amb el conseller català; amb Mas Colell, li dirà que amb un 2% tampoc agradaran les xifres dels futurs pressupostos. No li agrada cap música de les que se senten darrerament.
Les últimes hores es diu que el Ministeri podria ser més flexible amb les condicions de Catalunya, de les Balears, de València, de Múrcia, en un marge que va entre l’1,8 i el 2%, amb diferències entre comunitats, que globalment quedaria en l’1,5. En tot cas s’acabarà de veure a partir de dilluns a la reunió d’experts del Consell de Política Fiscal i Financera. Mentrestant sembla que la radiografia d’ERC ja aposta per la pròrroga, i Iniciativa parla d’enganyifa. Caldrà veure si hi ha asimetries en el dèficit. Aquesta setmana el ministre Margallo no estava per massa singularitats a l’hora de parlar de finançaments, i formules fiscals, que és la bandera que aixeca el PP català. Una bona aixafada de guitarra!
Mentrestant, onze ajuntaments ja van fer ahir al migdia un acte simbòlic de sobirania fiscal a Girona, Barcelona i Tarragona. Han pagat l’IRPF dels treballadors municipals a l’agència tributària catalana. Una xifra que puja a 300.000 euros. Tot és començar a fer bossa. Tot són dècimes!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.