UNA OPORTUNITAT PER TREURE EL CAP
Aquests dies llegim que dos empreses semi publiques, com Turisme de Barcelona i Catalana d’iniciatives, han llançat una oferta per adquirir el 80 % de l’empresa Spanair propietat de l’escandinava SAS, i obrir l’esperança de crear un Hub a l’aeroport del Prat.
Si el 2007 una bona colla d’empresaris catalans van demanar una solució pel Prat, una peça clau pel futur de l’economia catalana, i que malgrat la construcció de la nova terminal, aquesta ha estat adjudicada precisament a les companyies que no tenen en els seus plans fer de l’aeroport català una plataforma internacional, mes aviat al contrari, mantenir-lo com fins ara en un aeroport subsidiari de Barajas.
Pel que fa a la demanda del nou òrgan de gestió que substitueixi AENA, el govern socialista tant sols ha admès una posició determinant de la part catalana, què en cap cas, i coneixent el pa que si dona te cap valor per poder decidir el futur des de la Generalitat pel que fa a la gestió aeroportuària.
Davant la nul·la vocació de moviment de l’Espanya centralista, on Iberia evidentment te com a prioritat l’aeroport de Madrid, i on tots els esforços estatals d’inversió van a parar allí, fa esgarrifar la comparativa d’aquest amb la resta d’aeroports, aquests organismes dependents de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, volen aspirar a controlar un 25 % i què altres socis catalans i balears un altre 55 %.
Aquesta iniciativa apart de l’aspecte purament financer, es una oportunitat de país per convertir l’aeroport en un hub internacional amb vols i connexions transoceàniques, a l’estil de Euskaltel a Euskadi en el món de les comunicacions.
Aquest pot ser la única manera de driblar el marcatge i escanyament de l’Estat per protegir el què sembla ser l’únic aeroport, el de Madrid, i deixar Barcelona amb el seu aeroport de segona, i perdent totes les oportunitats del mon per Catalunya.
Com ja es sabut l’Estat te firmats molts convenis amb altres Estats on s’especifica que els seus vols nomes poden arribar a Barajas i no a cap altre aeroport, cosa totalment esperpèntica en qualsevol estat democràtic. Tanmateix l’Estat te altres mètodes per disfressar les dades, com donar per vols intercontinentals des de Barcelona, vols que simplement fan escala al Prat, però que surten o arriben a Madrid, cosa que per cert també ha estat denunciada per la informació en els plafons lluminosos de l’aeroport on molts vols transoceànics que realment comencen o finalitzen a Madrid son presentats com si fos Barcelona.
Tot plegat dona la idea de les intencions de l’estat en aquest tema impedint el nostre desenvolupament per terra, mar i aire costi el que costi, ja què com molt ben be va dir Esperanza Aguirre “ estem fora del territori nacional”.