ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA NOVA PRESA DE PEL

El Congrés de Junts ha constatat que la puta i la ramoneta han tornat, si es que havien marxat mai i davant els grans missatges amb veu alta no hi ha cap fet que els avali i sobretot dona la impressió de veure una pel·licula amb un argument que ja hem vist molts cops i que malauradament torna a deixar la gent amb un pam de nas.

Ens diuen que els hauran d’aturar per la via criminal, que l’aniversari de l’1 d’octubre, recordo el cinqué serà un punt d’inflexió en el procés, que estan determinats a avançar “independència o independència”, parlen que un Govern que es diu independentista ha d’avançar en aquesta direcció, parlen d’esmena a la totalitat aquells que diuen que la independèncis a es impossible i troben que la Taula de diàleg es una anestesia a l’independentisme. També es marquen com objectiu aconseguir les màximex alcaldies independentistes possibles.

Com deia una història repetida que ja ens sabem molt i molt bé. Ara resulta que desprès de 5 anys del dia del referèndum, recordo amb unes lleis aprovades per la seva realització i conseqüències, i una declaració feta. Ens hem de creure que justament al cinqué anys d’haver ignorat els seus resultats serà màgic i es reactivarà, sona una mica infantil, més que res pels precedents que ara coneixem i que no conviden a l’optimisme precisament. “Independència o independència”, deu ser la versió 2.0 del famós “referèndum o referèndum” que ja sabem va quedar a mitge, ja que no n’hi ha prou amb fer-lo, cal aplicar els resultats, sinó es com simplement no fer res. Parlen que un Govern independentista ha d’avançar cap a la mateixa, obviant que ells en formen part, i per tant si consideren que va en sentit contrari, ho tenen fàcil, denunciar la política miserable d’Esquerra en aquest sentit i sortir-ne, però això es veu que no, massa sous en depenen. El mateix passa amb les alcaldies independentistes que igual que el pacte vergonyós a la Diputació de Barcelona no son tancades amb acords amb el PSC, tota una experiència immersiva, però segur que no independentista.

La Taula de diàleg es una de les principals apostes del Govern, i repeteixo ells en formen part, si la consideren un tap, com deia ho tenen senzill per fer-ho visible, i apart demostrar que van de debó i prenen distància de l’agenollament constant del seu soci de Govern, però com deia no ho faran. Massa interessos en joc.

Sento ser escèptic i pessimista amb aquestes crides, però ja les hem vist molts cops, i si les paraules no van acompanyades de fets, simplement se les emporta el vent, per no bellugar-se del mateix lloc, una nova presa de pel.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.