UNA NOVA PARAULA: COBARDONES
En les gravacions de Villarejo hem vist una nova definició dels catalans de Maria Dolores de Cospedal, que ens defineix com “cobardones”. Aquesta sensació hauria de fer veure com les nostres accions van aterrar dins Espanya en realitat.
De fet aquests darrers dies podem comprovar, que davant el dèficit d’inversions escàndalos, simplement fem escarafalls hipocrites i com permetem que la Ministra de torn negui un dèficit publicat per la Hisenda espanyola sense rubor i alhora mostri falsament el imaginari compromís amb Catalunya. Alhora i veient tots els incompliments del Govern de Sanchez, Esquerra no es penedeix d’haver aprovat els pressupostos estatals a canvi de res i fent-se els ofesos dient que si no saben gestionar els hi deixin a ells, sense esmentar qui te el poder i qui no en te absolutament cap. També veiem com la repressió continua fins a límits insospitats com el cas de Tamara Carrasco amb final feliç però constatant aquests personatges macabres com Marchena, Llarena i altres intentant portar el seu odi fins a l’extrem i on la Generalitat encara participa com a part acusadora en molts casos contra l’independentisme com a gran resposta. De fet tampoc es podia esperar res més, si no van ser capaços de fer una resposta a la sentència del procés.
Una realitat que vam comprovar el 2017 quan el nostre Govern i partits no van voler culminar la feina promesa i aprovada per llei, demostrant que darrera hi havia un bluf sense cap intenció d’arribar al final. La reacció ja la sabem. Exili per alguns i entrega a la Justícia espanyola per un altra part. Aplicació del 155, un autèntic cop d’estat que va ser assimilat, mai combatut i la tàctica de col·laboració amb l’Estat participant en les seves institucions, intentant ser els primers en ser socis dels partits del 155 validant així totes les seves lleis. Participar en els judicis farsa donant una capa de legalitat allà on nomes hi ha un frau. Per últim demanant un diàleg inexistent amb el botxí i reben les seves burles continuades com a resposta i donant a entendre fora de les nostres fronteres que la democràcia espanyola es normal i acceptada, apart de posar el conflicte per la independència en un calaix sense cap por per ningú.
Definitivament, si, Cospedal no anava gens malament quan sense generalitzar, ens tenen com a “cobardones”.