UNA NOVA LLEI ELECTORAL FETA A MIDA
Ciutadans pel Canvi, grup associat al PSOE-C, ha presentat la seva proposta d’ILP per reformar la llei electoral apart dels tràmits parlamentaris què s’han anat endarrerint i ajornant per por de tots els partits, i on un informes d’experts han estat guardats al calaix per una millor ocasió.
Efectivament, fa vora 30 anys que les eleccions catalanes es regulen per una disposició transitòria de l’Estatut del 79, i els interessos partidistes han impedit actualitzar-lo d’una manera més justa. Els principals fonaments de la proposta son: La igualtat de tots els vots independentment de la seva població d’origen, llistes desbloquejades, passar de les 4 circumscripcions a les 7 futures vegueries, i nombre variable d’escons entre 120 a 150 en relació a la participació.
La iniciativa ha rebut el suport del President Maragall, i de personatges de la societat civil molts d’ells lligats al PSOE-C. Per part dels partits, els socialistes estant encantats amb cada persona un vot, ja què el seu principal feu electoral es l’àrea metropolitana de Barcelona on es concentra la major part de població, però tant ERC com CIU creuen discriminatori per la resta de comarques.
Davant aquesta iniciativa què crec hauria de fer treure els colors a les formacions politiques catalanes, ja què cap s’ha atrevit a posar fil a l’agulla simplement pels seus càlculs electorals contradictoris entre els diferents partits, i què donen idea del seu grau d’eficàcia. Respecte els punts principals, les llistes desbloquejades serien de gran utilitat per poder votar lliurement a la persona o persones què ens dones mes confiança, i obligaria a la cultura del mèrit per sortir escollit, al contrari dels actuals amb cúpules tancades on el mèrit es ser afí a elles i súbdit de les seves decisions, d’altra banda quan d’una vegada per totes desapareguin les diputacions, i les vegueries ocupin els seus llocs sembla lògic que aquestes marquin les fronteres del territori, com ara ho fan les províncies.
On ja discrepo es amb la variabilitat d’escons respecte a la participació, no ho crec necessari, ja què aquesta be donada precisament per la il·lusió que ens transmeten els polítics, la seva ambició, i ganes de resoldre els problemes, i en cap cas això no pot ser un premi de més o menys escons què podria arribar a distorsionar els resultats, i què no conec cap lloc del món on s’apliqui, ni amb llocs amb molta més cultura democràtica. Respecte al punt principal d’una persona un vot en soc totalment contrari, ja què això dona molt mal pensar en una tàctica socialista per seguir el poder. La major part de la població es concentra a Barcelona i els seus voltants, i si això anés endavant dos o tres ciutats decidirien unes eleccions de tot el territori, i curiosament es on es concentra mes immigració espanyola i el cistell principal de vots del PSOE-C, la resta de territoris més despoblats per força, i per fer valer la seva veu tenen què tenir un mecanisme compensatori per equilibrar la situació, i entrar en el sistema.
Crec què qui signi aquesta iniciativa amb aquest punt concret, en la seva major part es mourà per afany partidista en l’orbita socialista, i no per la verdadera justícia democràtica que afavoreix a tothom, i sobretot incita a la participació ciutadana, què per damunt dels resultats es el tema important.
De les quatre característiques de la llei electoral proposada, n’hi ha una amb la qual estic totalment d’acord, dues que em semblena insuficients i una amb què no hi estic gens d’acord.
1) Igualtat de tots els vots independentment de la població d’origen: totalment d’acord. Afegeixo que em sembla espuri l’argument de la necessitat d’equilibri territorial. En un Parlament en què els diputats són només ‘dit i cul’, igualment defensarà els interssos específics un tortosí que un barceloní; dependrà del que mani el cap de files.
2) Llistes desbloquejades: seria un avenç en relació a la situació actual, però si no s’avança en la llibertat de vot, tampoc no servirà de gaire. Jo preferiria que una part dels diputats fos elegit nominativament, i una altra part en candidatures de partit, a fi de preservar la proporcionalitat (sistema alemany).
3) Passar de quatre circumscripcions a set: d’acord només com a mal menor; però si s’acceptés el meu punt 2), hi hauria per exemple 50 circumscripcions per a l’elecció uninominal i una de sola per a l’elecció proporcional dels disputats rrestants.
i 4) Totalment en desacord. Que hi hagi més o menys diputats no serà pas un incentiu per al vot, i si entre menys han de fer la mateixa feina, la faran pitjor.
En tant que votant inveterat de CiU, dic als meus correligionaris – i als d’ERC també – que ela avantages actuals, a llarg termini, no deixen de ser una manera més de fer-se trampes jugant al solitari.
grucol·lectivament