UNA NACIÓ VIRTUAL
Avui llegim les primeres conclusions del Tribunal Constitucional sobre els recursos a l’Estatut de Catalunya.
Han començat pel preàmbul,on trobem el primer escull important, el concepte nació, desprès de la primera retallada del text original on la definició era tant clara com que Catalunya es una nació, es va deixar en aquella frase, jo diria que còmica, de que el Parlament de Catalunya recollint el sentiment majoritari del poble es defineix com a nació, per tot seguit dir que segons la Constitució es definida com a nacionalitat.
Mira per on, això tampoc es bo, ja que volen deixar clar que no te cap valor jurídic la paraula, i si es manté el text tal com esta, s’eliminarà la bilateralitat, es a dir qualsevol temptació de poder negociar algun tema, inclòs el finançament de tu a tu amb l’estat, i tot ben arregladet amb el conjunt d’autonomies de l’imperi.
Aquest tarannà, cal dir compartit en major o menor mesura pel anomenat sector conservador i sector progressista amb un denominador comú, l’espanyolisme ranci i caspós, com la mateixa institució feta a mida com una espècie de tribunal d’inquisició. Ens indica per on aniran les retallades i la desfiguració del text, recordo ja desvirtuat a la Moncloa i refrendat pel poble català.
El binomi PSOE-PP, en aquests temes van a una, i en un fet gravíssim en qualsevol estat que es digui democràtic, deixaran un estatut potent i modern del 30 S, en uns estatuts dignes d’una comunitat de veïns, passant per damunt de la sobirania d’un parlament i la voluntat d’un poble.
Davant d’aquest atzucac, no espero res de la classe política catalana que en major o menor mesura s’anirà empassant cada llençol que perdem de la bugada, amb alguns escarafalls de cara a la galeria, i un maquillatge constant de les accions del TC.
No tenen cap previsió, uns subjectés al que mani el govern de Madrid, i els altres amb la seva tàctica política on la picabaralla constant i les quotes de poder van per davant del país.
En qualsevol altre nació amb majúscules la desobediència i el salt endavant donant per acabada aquesta etapa trista engolits per l’estat espanyol, estaria a l’ordre del dia, malauradament si no hi ha renovació de cares i idees als principals partits continuarem cofois com a nació virtual.
O almenys de forma tàcita e implicita és tractada com a tal des de fa 300 anys i ara a més a més ho és de forma democràtica.
Encara que la Constitució Espanyola reconeix que l’Estat Espanyol està format per nacionalitats i regions de forma explícita.