UNA NACIÓ SENSE RUMB
Segueix el caos, la confusió, uns maquinistes que han segrestat els trens a Catalunya i un Ministre que reconeix la desinversió crònica en les infraestructures catalanes fa que el servei de Rodalies sigui més insegur, tot amb total impunitat i sense cap Govern del territori que faci els deures o protegeixi la ciutadania.
Cap comboi ha sortit de les nostres estacions per la reclamació de seguretat dels maquinistes i les negociacions amb ADIF. Per altra banda milers d’usuaris han tornat a quedar atrapats sense cap tipus d’informació prèvia. De fet van assegurar que avui ja circularien i com s’ha vist no és així. Per altra banda el Govern ha obert algunes barreres d’autopistes però ja és tard per evitar el caos a l’entrada de Barcelona. En darrer lloc el Ministre Puente admetents sene vergonya la desinversió crònica a la xarxa de rodalies que ha provocat el seu deteriorament i això el fa més vulnerable, de totes maneres ha assegurat que el Govern espanyol actual inverteix molt en aquesta xarxa. Veure per creure.
Tot un seguit de treure les puses del damunt i on cada administració dona les seves versions. Es fa difícil de dir que per una banda inverteixen molt des de Madrid i per l’altra dir que hi ha una desinversió crònica, per cert amb Governs del seu color i de l’altre. Una vergonya de declaracions que no son contestades des de Catalunya, ja que el Govern català és del mateix color i ha d’anar en la mateixa línia com a prioritat per damunt dels ciutadans.
El desgavell que pateix la ciutadania en el seu transport públic deixa clar que el Govern català senzillament no existeix. No ha ideat un pla B per la ciutadania afectada com tocaria i seguirà posant excuses i venen relats dictats des de Madrid que res tenen a veure amb les seves funcions. Per altra banda el paper galdòs dels nostres partits que han perdut tota engruna de credibilitat amb discursos que ningú és pot creure, ja que ells també an ostentat el Govern i el problema com diuen és crònic.
Dins aquest caos, la societat catalana que segueix sent bandejada per totes bandes sense que ningú assumeixi el comandament per solucionar aquests problemes i la sensació que tot és improvisació i un fons que no canvia amb uns representants més preocupats per les seves quotes de poder que per respresentar precisament els seus ciutadans.
Una nació sense rumb.