ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA FARSA SENSE LÍMITS

Escoltar ahir, al líder republicà dir que la comunitat internacional ens demana…, versió modera de l’Europa ens mira o deixant sense importància la possible no presència del President espanyol a la Taula de diàleg fa realment molta llàstima.

El líder republicà segueix defensant la Taula dient que hem de ser els campions del diàleg, amb l’exemple de Ghandi per bandera i el convenciment que hem de demostrar la voluntat negociadora, alhora reconeix que es conscient que l’Estat espanyol no te cap interes en reconeixer la independència que s’ha de guanyar pel vot de la gent en un referèndum, sent cada cop més forts.

Realment seguir insistint amb aquesta farsa fa rabia, no crec que necessitem ser els campions de res i molt menys del diàleg, aquest títol ja el tenim a les vitrines amb l’aval d’un procés de 10 anys on s’ha intentat totes les fòrmules per intentar negociar com consultar a la ciutadania la independència. Totes i cadascuna de les mateixes han estat rebutjades i alhora s’ha fet una interpretació tant restrictiva de la sagrada Constitució espanyola que lògicament es impossible. La unilateralitat del 2017 nomes es conseqüència d’entrar en un cul de sac sense sortida possible. Posar a Ghandi pel mig, crec que tampoc toca, son contexts diferents, lluites diferents i espais de la historia que poc tenen a veure. La via catalana es un altra i ho ha de ser ja que la paret que te al davant també es un altra. Respecte la voluntat negociadora crec que es suficientment amplia i avalada per no haver de seguir fins a l’infinit sense esperar cap resultat.

Tanmateix, reconeixer que l’Estat no te cap interes amb l’autodeterminació es un pas, i aquest si que be avalat tant pels fets com per les repetides declaracions dels responsables polítics per activa i per passiva negant fins hi tot el conflicte i com insistia ahir Illa reclamant un debat entre catalans. Si arribem al vot i al referèndum, un altre parany, ja que crec que l’1 d’octubre del 2017 ja es va realitzar i la societat catalana ho va donar tot per fer-ho possible amb un resultat que s’ha de respectar i fer viable, anul·lar el fet es un insult a la ciutadania i a tots aquells que ens vam jugar tot i diposats a tot per fer-ho possible i defensar-ho legitimament.

Respecte al cada cop hem de ser més, crec que es una evidència però no pot ser un obstacle infinit on sempre anirem pujant l’aposta per fer-la impossible. De fet, la comunitat internacional no ha demanat res i tots sabem que nomes actuarà quan fem el primer pas i siguem un problema. Una taula on a una banda hi ha el President i a l’altra no llença un missatge tant clar com inequivoc de que no es una taula d’igual a igual, sinó del que te al poder amb un simple subordinat.

Prou d’aquesta farsa sense límits.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.