ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA ESCOLA SOTA CONTROL

Un dels enemics més gran del ultra nacionalisme espanyol amb arrels feixistes es l’Escola, aquell espai on els futurs adults han d’omplir de coneixements les seves ments, però també d’esperit crític i mentalitat oberta per poder generar opinió lliure i sense fronteres.

Precisament, aquest últim espai es el que qualsevol sistema impositiu no li interessa desenvolupar i lluita per fer-lo desapareixer o criminalitzar com es el cas els professors de Sant Andreu de la Barca.

Hem vist la lluita d’aquests partits ultres, fins hi tot alguns creats amb aquest objectiu com Ciudadanos, lluitar contra el català com a llengua vehicular a l’escola i fer-la una llengua política i posar damunt la taula discriminacions, divisions i inconvenients d’un altra llengua i d’una societat, intentant justificar un problema irreal i que per resultats no genera cap dubte.

Ara, amb plena repressió i humiliació a Catalunya pel seu procés cap a la independència no culminat, toca reprimir qualsevol idea que no interessi al poder espanyol, com qualsevol dictadura te en el seu manual. Efectivament, parlar de la violència policial el dia 1 d’octubre, ha generat acusacions de critiques a la policia i humiliacions als alumnes amb pares Guàrdia Civils. Per si no fos prou, mitjans del règim com El Mundo han publicat les fotos dels docents i han contribuit a una campanya de linxament, on polítics amb un odi a Catalunya i a la democràcia més elemental també ho han fet saltant totes les regles i donant per culpables unes persones que ni tant sols han anat a declarar. Tanmateix el Departament d’Ensenyament te un informe intern que rebat les acusacions i que curiosament de moment ha estat obviat interessadament en un acte més de feixisme elemental.

Ara veiem com la propera setmana el Govern espanyol es reunirà amb representants de les famílies que han denunciat el centre i on l’anunci ha vingut acompanyat d’acusacions des sectarisme als docents entre d’altres coses, condemnant també sense pudor als mateixos i sense intenció de reunir-se amb el professorat com seria el més normal en una democràcia vertadera.

Un escàndol, que nomes busca un escarni i una lluita per la imposició del relat i el control de les ments de la ciutadania. Per altra banda deixant de manifest i sense saber com es va enfocar el tema, que la realitat va ser que uns salvatges vestits de policia van atacar la població indefensa que tant sols exercia el seu dret a vot. Aquesta es una realitat i no es pot amagar, tot el demes es pot discutir.

En definitiva, una justícia dirigida, i uns valors d’un Estat que es mostra tal com es, autoritarisme i control.

  1. Partint de la base que tothom és innocent fins que no es demostri el contrari (malgrat que algunes lleis -la de violencia contra la dona i l’anomenada de defensa dels drets LGTBI- no tinguin aquest principi), cal fer públic l’informe del Departament d’Ensenyament el més aviat possible.
    Les pintades inquisitorials són del tot negatives, les faci qui les faci (sí, sí, també quan les fan els independentistes).
    I amb l’assumpte aquest del comportament dels mestres vers els alumnes, cal treure’n l’aigüa clara, perquè puguin quedar retratats els qui hagin fet acusacions falses o pels qui hagin fet escarni a infants pel sol fet ser fills de qui són.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.