ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA DE FREDA I UNA DE CALENTA

Sense categoria

El dia històric que mínimament anava a escriure alguna acció positiva del líder d’Unió Duran i Lleida, ha estat més ràpid i ha tornat enrere sobre els seus passos per seguir la seva trajectòria d’anar  posant Pals a les rodes al procés sobiranista, al seu propi Govern, al seu propi partit, i de retruc als seus propis votants. Hem passat en 24 hores a una Declaració Unilateral com advertiment al President espanyol a no reconèixer les dades del memorial de greuges presentat per la Generalitat i qualificar d’impossible la independència. Es que no te remei, però els seus dies de glòria es van esvaint i algú tard o d’hora haurà de prendre una decisió, sembla que dins el mateix partit la revolta es va coent a foc lent.

Efectivament, en Duran li etziba al president espanyol, que si no dona una resposta de govern i dels partits majoritaris de la cambra a les demandes catalanes es podria trobar amb una declaració unilateral d’independència. Fins aquí em sembla un bany de realisme i de fugida de terceres vies imaginaries. De tota manera el següent dia en una entrevista a Televisió Espanyola nomes reconeix 750 milions d’euros del 2008 i no els més de 9 mil milions que recull el memorial de greuges de la Generalitat, també qüestiona que una pregunta de si o no no podrà aglutinar la majoria de les forces polítiques i no es podrà consensuar, alhora que rebutja una consulta fora de la legalitat. De fet veu molt impossible la independència i treu un altre cop la nostra expulsió europea al·ludint als tractats. Per últim deixa la DUI en poc més que una pataleta ja que no te valor jurídic i provocaria suspensió autonomia.

 

Aquesta dutxa de realisme en forma d’advertència es positiva per Catalunya, no ho es tant presentar una DUI gairebé com una malifeta de nen petit que no va enlloc i sense la seriositat que exigeix, de fet aquests personatges aïllats de la realitat, si es molestessin a veure que ha passat al món, veurem que es la forma més usual de declarar la independència i esdevenir un estat, per tant es certament normal. No vol dir que jo la defensi com a primera opció. Crec que el més desitjable i sa democràticament es un referèndum autoritzat per la legalitat existent en el moment i amb totes les garanties per acceptar el seu resultat amb tota la rigorositat que requereix. El problema es quan l’Estat  ja ha dit per activa i per passiva que no hi haurà cap consulta i que el dret a decidir no es el nostre dret, i encara reblant el clau, quan una part tant important de la població d’un territori com Catalunya no mereix cap resposta i es tractat amb tot el menyspreu possible.

 

En Duran havia de purgar aquest pecat que eliminava la seva tercera via, que nomes existeix al seu cap i interessos, ja em dirà que em estat provant fins ara, i difereix en un tema tant crític com els greuges i deutes de l’Estat cap al nostre territori, cosa ja prou greu, i apart nega pregunta clara amb dues respostes, passant per sobre del clam de la societat catalana, i per posar més pals a les rodes exhibeix la mentida de la expulsió d’Europa amb uns tractats que nomes deu tenir ell i es posa al nivell de l’editor Lara amb la impossibilitat de la independència, com si fos un joc i amb burla als anhels de la majoria del poble i el procés engegat pels seus representants.

 

No es nomes la imatge negativa que produeix, sinò el donar a entendre que això es com un joc sense cap dosi de realisme, per rebaixar el seu contingut, i pel seu coneixement, es una realitat que no pot seguir ignorant ja que li acabarà passant per damunt.

 

 



  1. I A MES A MES,S’ ESTA “CARRAGANT” EL SEU PROPI PARTIT. SEGUR QUE JA TE UN “ENDOLL” A L’EMPRESA PRIVADA. PER CERT  N’ES VA LLEGUIR EL PROGRANA ELECTORAL?

Respon a OLIVA Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.