ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UNA ABRAÇADA INDIGNE

La imatge de Jordi Cuixart anant a fer una abraçada a Miquel Iceta i compartint una estona amb ells de conversa animada conjuntament amb Salvador Illa fa mal a la vista, i crec és una indignitat que va més enllà d’un gest.

En Cuixart és una persona de referència en la lluita per assolir la llibertat d’aquest país, no en tinc dubtes, i de fet és una de les persones amb prou capacitat de lideratge per poder fer ombra amb la nostra mediocre classe política, però aquests gests confonen i son un símptoma gens engresacador.

Segurament, com a persona individual, tindria tot el sentit que fes el que li vingues en gana, inclos el perdó o la relació amb qui vulgui, però hauria de ser conscient que la seva figura es un referent per molta part de la societat i que per tant els seus actes ja no nomes son seus, sinó que tenen conseqüències i per tant han de ser més curosos. Personalment abraçar la persona que representa el Govern espanyol i que representa un partit com el PSOE, col·laborador entusiasta del 155 i ara que ostenta el poder a Madrid, instigador de la repressió i venjança descarnada a Catalunya, inclosa la seva injusta condemna, es fa estrany i alhora indigne.

No dubto que la presó fa el seu efecte, ho hem vist amb altres dels nostres presos polítics, i segurament es humà, de totes maneres, encara hi ha un segon motiu, el personatge en qüestió mai ha anat a visitar els seus excompanys de Parlament, i per tant la seva ideològia repressora si suma una inhumanitat manifesta que no es pot blanquejar amb abraçades immerescudes.

Al final, els gests nomes son això, però aquests donen validesa al relat o els fets encara que siguin injustos. El paper dels nostres presos al Judici va anar amb aquesta línia, tractar aquella farsa amb tota la normalitat i sense cap gest que servis per denunciar aquella injusticia en plena Unió Europea. Per tant van donar legalitat, el que no ho era de cap manera. El mateix passa amb l’abraçada, dona normalitat a una sèrie de personatges que haurien de ser marcats per sempre. Un altr exemple el podriem trobar amb Jessica Albiach i el seu paper abans de l’acord de Govern, la seva papereta del NO a la Declaració d’independència l’hauria de perseguir sempre i no es pot blanquejar amb un tracte igual que qualsevol diputat.

Aquests abraçades indignes no ens fa millors persones, ens fa blanquejar l’imposició, el feixisme i la intolerància que seria tot un altra cosa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.