ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN ÚLTIM INTENT PER LA UNITAT INDEPENDENTISTA

Sense categoria

Ahir es va celebrar l’assemblea de solidaris i reagrupats per formar i exigir una coalició de les dues forces. Volen fer arribar la demanda a Joan Carretero i Joan Laporta, i els donen 48 hores per respondre, en cas contrari iniciaran un procés de consulta on line entre les bases, per evidenciar que son una majoria. Curiosament a la reunió hi van assistir alts càrrecs de Reagrupament, però cap per Solidaritat, que sembla haver tancat la porta a qualsevol acord.

Efectivament, a l’acte persones com en Jordi Bilbeny, Joel Joan o Josep Manel Ximenis, amb el suport de persones com Heribert Barrera o Carles Móra van assistir a l’acte, i han fet una crida al sentit comú, i a prioritzar l’estat propi per damunt de qualsevol llista electoral. Per tant es demana als líders de les formacions formin aquesta Coalició per la independència sense cap fusió.  Per part de Reagrupament, la seva cap de llista per Barcelona Rut Carandell, va mostrar el seu suport a la iniciativa, per part de Solidaritat ningú destacat hi va assistir.  Mentrestant els partits de tendència autonomista van per feina, i per exemple obviant la proposta del Parlament pel representant català al TC, el tripartit n’ha fet un altra al PSOE en la persona d’Eliseo Aja, molt implicat en el Foro Babe,l i contrari a la llei de política lingüística impulsada per Jordi Pujol, i a més un dels cervells de l’ideari autonomista socialista. Aquest es el candidat que ens ha de representar amb el beneplàcit de partits com Esquerra. Per altra banda els cara a cara entre Montilla i Mas, ja recullen la petició socialista de que un sigui en castellà, per fer arribar les propostes més lluny.

 

Crec que aquest últim intent coincideix amb la majoria de militants de les dues associacions, que creuen que una coalició unitària tindria més força que dos per separat, tot hi que crec que les dues obtindran representació. De totes maneres per un costat Reagrupament, ha ofert tot i més a Joan Laporta, i te unes llistes que la junta amb autorització de l’assemblea pot modificar precisament per la voluntat unitària de l’associació.  A l’altre costat Solidarita,t dona per tancada qualsevol modificació de les seves llistes, i desprès dels intents continus de desestabilització de la primera opció, i veient que no ho han aconseguit, han tancat files, i per exemple ahir ni tant sols hi havia representants de pes a la reunió.  Sembla que les llistes pels Solidaris son més importants que el projecte, que per altra banda poc volen saber de la regeneració democràtica que propugna Reagrupament, i tant necessària pel país.  De totes maneres cal veure com responen a aquesta última crida per articular aquest acord, que pel be del projecte hauria de ser molt sòlid abans i desprès de les eleccions.

 

Pel que fa als partits autonòmic, Esquerra torna a empassar-se un gripau, en forma de representant al TC, que evidentment en el seu currículum no te la defensa de la nostra identitat ni el nostre territori com a prioritat. Un altre gol per l’escaire, que dona raons a la seva fugida de militants decebuts amb aquesta tàctica suïcida d’anar de bracet del socialisme català, que sembla ha perdut la vergonya, i demana un dels dos debats en castellà per les eleccions catalanes, jo proposo un amb anglès, perquè tot el món pugui seguir el debat, i fins hi tot un amb xinés per atreure aquest mercat potencial.  No crec que cap altre territori es plantegi aquesta bajanada, que tant sols respon al desig socialista de crear aquesta universalitat naturalment en castellà, i desvirtuar la realitat de la llengua pròpia de Catalunya que volen minimitzar com sigui.

 

En definitiva, uns van per feina, i els altres encara discuteixen si dos projectes iguals van junts o separats, se’ns dubte alguna cosa no estem fent be, i crec que te a veure amb el sentit d’estat.

 

 

 

 

  1. ja ha passat. Cada formació ja ha fet un recorregut molt propi. Pensem-ho bé i siguem realistes, ara demanar unitat no és possible encara que ens agradaria a tots. Allò millor no sempre és factible. Cal tenir present els condicionants objectius i no veure-hi intencions fosques com diuen els d’Araomai! (???) Valdria més demanar que fessin un pacte solemne de treballar conjuntament en el parlament. De fet ja ho van dir. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.