ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN TRACTE COLONIAL

El via crucis dels presos polítics per arribar a Catalunya es francament sorprenent. Ens trobem al 2018 i durarà 3 dies per fer el recorregut de 600 quilòmetres de Madrid a Catalunya. Sembla increible però es així i llei a banda deixar constància d’una estructura arcaica i fora de lloc.

Un estat amb un sistema que ha evolucionat poc des de la Dictadura i hereu de tots els tics de la mateixa, deixa fets en evidència com aquests, i més quan les nostres dues dones ostatges faran el trajecte directe en el mateix dia.

Deixant les declaracions de mitjans i personatges de partits com la mateixa Arrimadas que intenten vendre la simple aplicació de la llei en concessions als independentistes fruit de la mentalitat colonial que porten incorporada i que tracta als catalans de ciutadans de segona i sense cap dret. Fa por escoltar l’expresident espanyol Aznar, dient que no enten com traslladen als colpistes i molt menys que els ha de vigilar un Govern colpista. Son declaracions que cauen pel seu propi pes però deixen en evidència el tarannà feixista del personatge que ja culpabilitza els detinguts abans de judici i tracta a un Govern sorgit de les urnes, unes urnes posades per cert pel 155 com a colpistes en un exercici de cinisme i poc tarannà democràtic alarmant. Te gracia d’un personatge que contra la opinió de la gent va posar un Estat en una Guerra i que un cop demostrat que la excusa per fer-ho era falsa amb milers de morts a l’esquena mai ha mostrat el més mínim perdó.

El segon fet es la paradoxa que els nous carcellers dels presos polítics, injustament privats de llibertat amb uns delictes sense proves, un relat inventat i una instrucció que no passaria cap filtre democràtic, com ja es demostra amb les euroordres a Europa, serà la Generalitat, precisament ells, que en van ser escollits representants per la societat catalana amb un programa electoral que es va dur a terme i sempre amb el vot de la gent com aval.

Ho considero un tracte colonial cap a Catalunya que crec amb perplexitat no es pot allargar amb el temps. Per dignitat el nostre Parlament no pot mirar un altre costat. Quan la justícia no ho es com es el cas, no es pot actuar com a complice d’aquesta farsa d’un sistema corrupte i venjatiu que de cap manera ho pot validar mai.

Un tracte colonial.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.