UN SERVEI DE TERCERA PER UN TERRITORI DE TERCERA
Els dos darrers accidents ferroviaris a Catalunya, un malauradament amb una persona morta han aturat avui per complet el servei de rodalies al país i han provocat un nou caos de la ciutadania en la majoria de casos amb una informació deficient i unes alternatives inexistents.
Els maquinistes ja ens van avisars que no circularien per seguretat i ara s’estan revisant les vies i possibles afectacions per les pluges recents. El resultat com sempre ha estat en molts casos usuaris que sense informació anaven a estacions buides i sense cap informació i que quedaven literalment penjats en les seves intencions d’anar a la feina, centre d’ensenyament o altres motivacions i patien un cop més un servei de tercera i totalment inoperant mani qui mani.
Junts avui ja demanava explicacions als responsables, però malauradament tots en son responsables, la falta d’inversions crònica i una gestió deficient que mai serà traspassada a la pròximitat catalana, més enllà d’enganys puntuals com la nova empresa que es vol crear i que molts dels que ara critiquen en un moment o altra han beneit per interessos estrictament partidistes. Aquest servei és essèncial per la mobilitat catalana i la societat ha vist com el problema indigne segueix sense remei. De fet a nivell estatal i amb els trens d’alta velocitat més enllà de la fatxenderia de quilòmetres i quilòmetres sempre radials, passant per Madrid no fos cas, amb rutes inoperants i estacions buides que nomes han servit per les butxaques d’alguns, i on resulta que no es or tot el que llueix amb velocitats reduïdes en segons quins trams sense explicació prèvia.
Catalunya, no ens enganyem mai tindrà un servei actualitzat i eficient, a les colonies se les tracta així, i el relat que ens volen vendre i s’esforcen ciclicament amb pluges de milions i canvis de gestions formen part d’aquesta humiliació que rebem pel sol fet de ser el territori que som.
Nomes sent un Estat, allò que els nostres partits van renúnciar el 2017 ens permetria gestionar les nostres infraestructures associades a les nostres necessitats i abocar diners per modernitzar la propia infraestructura i gestionar-la com sigui millor, sense ADIF o Renfe al darrera prenen totes les decisions des de fora del mateix territori i generalment en la nostra contra.
Mentrestant, seguim vivint episodis tristos com els d’avui on els principals perjudicats son la mateixa societat que segurament amb un esperit més crític ja hauria fet foc als combois i les estacions de torn, així Filmin ens podria oferir un nou documental totalment esbiaixat sobre el problema.
Un servei de tercera per un territori de tercera.