ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN PROJECTE GLOBAL

Estic totalment d’acord que apart de construir les estructures d’Estat, cal ja decididament mostrar el nou Estat com el vertader canvi en el sistema que molta gent enlluernada per noves formacions que ho pregonen, però que malauradament tampoc creuen que tinguem dret a decidir el nostre futur. La regeneració democràtica es possible començant de nou, la corrupció es possible controlar-la començant de nou, i la confiança amb el sistema es possible generar-la amb aquest nou començament. Com diu la Odei tenim dret a imaginar, i ara cal passar de la fantasia a la realitat. Ho tenim a prop i es la nostra oportunitat.

L’estat català: ni te l’imaginis
Odei A.-Etxearte
Quan debatrem, d’una vegada, les bases de l’estat independent que volem?

Algú dirà que això implica obrir un front més de discussions i de desacords potencials entre CiU, ERC i la CUP, i que més val deixar-ho per després. Però aquest després mai no arriba. Sempre hi ha coses prioritàries a fer. Ara mateix, que el govern i els partits s’aboquin en la construcció de les estructures d’estat que falten per a la desconnexió. La hisenda pròpia, la sindicatura electoral, la seguretat social catalana: que les facin. Però no ens deixem atrapar per un debat estèril entre la determinació dels convergents i els republicans de tirar-les endavant i el rebuig del govern espanyol a destinar recursos públics en la duplicitat administrativa que s’havien conjurat a eliminar. Posats a gastar energia verbal, seria millor que els partits argumentessin si Catalunya ha de tenir exèrcit o no, o de si és preferible que esdevingui una república parlamentària o presidencialista.

Quins drets públics essencials garantirà l’estat català? El castellà ha de ser llengua cooficial? Com ha de ser el sistema judicial? Com es pot impedir que hi hagi impunitat amb la corrupció? El de l’habitatge serà realment un dret garantit?

Hi ha nombrosos estudis que demostren la viabilitat de la independència. Durant tot el 2014, el més important era convèncer Espanya i la comunitat internacional que els catalans tenim dret a decidir. Uns que sí, els altres que no. Un 80% dels catalans ho té clar. Passem les pantalles de la viabilitat i de la legalitat, si us plau. Mentre Espanya s’escandalitza per la sortida de Luis Bárcenas de la presó, Catalunya, també castigada per la corrupció, debat les vies per impedir que pràctiques indignes com la seva no es tornin a generalitzar mai més en el nou estat català. No us sembla petita, Madrid? El jutge Santiago Vidal ha fet un primer intent amb la seva proposta de constitució catalana. Però no n’hi ha prou. Tampoc no val confondre l’esquelet de l’estat amb les polítiques conjunturals que dependran del color de cada govern.

Les il•lusions rebroten. Els independentistes convençuts difícilment deixaran de ser-ho encara que tot hi jugui en contra, fins i tot la fràgil i aprimada unitat amb què els partits pretenen arribar al 27-S. Però el segrest del marc mental és una de les principals armes intangibles amb què l’Estat espanyol perpetua l’autonomia: la independència és impossible jurídicament i material. Tant, que ni tan sols teniu dret a imaginar-la.

I tanmateix, començar a fer-ho és l’única manera per ampliar la majoria social favorable a la independència. Oferim un projecte de país integrador, socialment just, on torni a funcionar l’ascensor social, on regni d’una vegada i per sempre la meritocràcia, i els murs infranquejables dels imaginaris paral•lels entre uns catalans i els altres es desfaran. Ni l’àrea metropolitana, ni Telecinco. La independència no té a veure només amb les identitats: és la resposta a la crisi política, institucional i econòmica que vivim. L’oportunitat ens farà lliures i orgullosos de ser-ho

Respon a ALBERT1969 Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.