UN PROBLEMA GLOBAL
Els atemptats de París d’aquest passat divendres, més enllà de la barbàrie i la vergonya aliena d’aquesta conducta humana allunyada de qualsevol humanitat i sentit per la mateixa raça, mereix un estudi més profund. Un problema global entre la societat occidental i oriental que producte d’errades del passat ha arribat fins al punt on ara ens trobem.
No hi ha dubte que les accions com la de l’anomenat trio de les Açores buscant unes armes massives que mai han existit i deixant una país com Iraq en un estat sense llei i a la deriva més absoluta, aquesta prepotència occidental per decidir i fer sense preveure les conseqüències en una altre món que es regeix per uns parametres ben diferents es essèncial. Alhora una crisi de valors i economica global que en nom d’un capitalisme salvatge ha deixat parts de la societat a la marginació i amb poques perspectives de sortida. Un caldo de cultiu fantàstic per les societats religioses on la desesperació i la misèria son la manera de portar el seu missatge.
Jo soc ateu, però entenc que cal respectar les persones de qualsevol fe, un afer intern i personal, alhora que entenc que l’estudi de les mateixes religions ajuda a entendre moltes parts de la nostra historia. De totes maneres quan això es portat a un extrem i es vol treure de l’esfera personal per expandir-ho obligatoriament a la resta de les persones, el perill es imminent. Una mena de feixisme religios.
Molts estats entre Àfrica i Asia s’han convertit en territoris sense llei i on el preu de la vida humana es molt barat, casos com Somalia, Iraq, Siria, Txad, Nigèria i d’altres formen part del planeta, però en aquests moments l’horror son el seu mode de vida.
Les diferents faccions islàmiques que amb aquesta manera de fer van perpetrant atrocitats inhumanes dia rere dia han fet el pas de conquerir territoris i fundar el que anomenen un califat que es va expandint amb aquesta mena de Guerra Santa que pregonen, cosa que es la gran novetat respecte les accions de grups terroristes sense cap patria, apart sedueixen en aquestes bosses marginals molts europeus per unir-se a aquesta guerra com a sortida amb una interpretació paranoica del seu llibre sagrat.
Moltes preguntes ens poden venir al cap sense resposta. Perquè sentim i expressem el nostre lògic dolor per les víctimes en estats europeus i ignorem les que dia rere dia es produeixen pel conflicte en els països esmentats, hi ha morts de primera i de segona. Qui ven les armes al Califat i qui compra el seu petroli en el mercat negre. Pensem que qui ho fa es coresponsable de cada victima, i segurament el tall d’aquestes dues coses ajudaria a guanyar aquesta batalla, per les dificultats d’una intervenció armada. Alhora millors exemples del que representa el món occidental i els seus valors respecte a la barbàrie proposada per Estat Islàmic.
Una última reflexió aniria per personatges com el periodista Jesus Mariñas que ens comparava els atemptats de París amb el procés independentista català. Cal ser molt mesqui i fanatic per dir això. Es ofensiu per tota la societat catalana i mereix la major repulsa per aquest menyspreable personatge.