ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN PRIMER PAS PER LA HISTÒRIA

Sense categoria
Catalunya ha donat el primer pas dins el seu Parlament, el procés tot just comença, ja som un subjecte polític i jurídic per si algú en tenia algun dubte, i afirmem l’objectiu del dret a decidir mitjançant una consulta per decidir el nostre futur. Ara be, el que vam veure ahir al nostre Parlament ens dona idea de la dificultat del projecte i de les reaccions de cada partit, cosa que precisament volia destacar en aquestes ratlles com a fets puntuals per prendre nota a mesura avanci el full de ruta marcat i sense aturador.

El primer que volia destacar, es la imatge impròpia, i que per si sola ja qualifica un partit de dubtós respecte a la democràcia, abandonant la sala en bloc abans d’anunciar el resultat. Una falta total de respecte, i com deia deixa veure aquest esperit dubtosament democràtic, o en qualsevol cas amb una cara si es favorable, però perdent els papers i les formes si la majoria es un altra. No hi ha dubte que els orígens d’aquest partit no s’esborren d’un dia per l’altre, i els seus referents en molts casos sabem son d’èpoques passades. Ahir no es discutia la independència, cosa que permetria respectar per igual totes les respostes, es declarava que Catalunya es una nació, o sigui un subjecte polític, i el dret a decidir de la ciutadania per tots els marcs legals que sigui possible, preferentment, encara que no serà així, en l’espanyol com ja tenim molts exemples i propers pel món. La negació va ser total, i el to d’amenaça barrejat amb la cultura de la por, i les mil desgracies que patirem si fóssim un estat independent son els seus pobres arguments, i la sagrada Constitució la seva llei sagrada per damunt de tot ,i un to que s’apropa com deia més èpoques d’imposició i ja superades, que a un vertader partit democràtic, per no parlar de la llengua emprada amb una opció en castellà fins la meitat, i un canvi sobtat al català a mitja frase que francament fa riure per no plorar. De Ciudadanos es podria afegir la seva falta de respecte a la institució que representa, a la seva historia, a la nació catalana amb mil anys darrera seu, a la majoria de diputats comparant la declaració amb un teatre, i de pas a la part important i majoritària de la població que va sortir per la Diada, i va donar suport electoral. En definitiva la falta habitual de respecte a la democràcia.
Pel que fa als tres partits que en la seva totalitat van donar suport a la declaració (CIU, ERC i ICV). Crec que amb diferències, van explicar clarament en que consistia el dret a decidir, i el mandat de la ciutadania catalana que intentaven sigui al Parlament el més ampli possible, i qualificaven el dia com històric, fent justícia al moment viscut.
Capítol apart mereix les CUP, i aquest SI i dos si crítics transformats amb abstenció. Es difícil de comprendre aquesta estratègia. Respectable, però sincerament crec que no tocava. Ara no podem permetre dividir-nos, cosa que no vol dir cap xec en blanc. La referència al Països Catalans, un dels motius d’aquesta situació, ara per ara es inviable, i si te alguna possibilitat es precisament amb la independència del Principat, crec que es una evidència força clara, i pel mateix principi democràtic del dret a decidir no podem decidir nosaltres per ells. Tothom ha de fer renuncies per arribar a un objectiu ja prou complicat en si.
Per últim el PSC, la cara del seu líder Pere Navarro escoltant com Ciudadanos i Populars el donaven la benvinguda en el seu bloc era tot un poema. Realment han perdut el nord, i amb la figura de Carme Chacon bellugant els fils, i alhora de triar han demostrat un cop més el seu sucursalisme davant el PSOE, i la seva falta de respecte a Catalunya i als seus mateixos votants, es una vertadera llàstima, ja que l’oportunitat per estar al costat de la majoria parlamentaria pel dret a decidir era perfecte, i l’han desaprofitada amb mil i una excuses. El trencament intern era previsible, i el seu paper galdós en aquest inici de legislatura pot certificar la seva defunció a la nostra terra. De fet la seva immolació l’han decidit ells solets.
En definitiva, una jornada històrica que ha donat la volta al món, i que ara te que seguir el seu curs sabent de les dificultats que ens trobarem, i que demanaran generositat i fermesa per arribar a l’estació final.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.