UN PRECINTE A LA DEMOCRÀCIA
Les filtracions que vam sentir ahir segons sembla provinents de La Moncloa, ens donen la clau de la desesperació de veure un procés que se’ls ha escapat de les mans fruit de la seva inoperancia i prepotència infinita.
Ha ningú li hauria d’estranyar que un cop convocat el Referèndum amparat amb la Llei de Transitorietat catalana, i tal com ja hem vist altres cops amb menys de 24 hores sigui al Tribunal Constitucional per la seva suspensió. Fins aquí normal. La novetat es que assumir el Departament d’Ensenyament, el cos policial i precintar les escoles on la gent vagi a votar ja es una novetat, segurament molt absurda. Es com voler posar una porta al mig del bosc per posar un exemple recurrent.
Es curiós veure com tant la oposició catalana com el Govern espanyol repeteixen constantment que no permetran un altre 9N. Gran mentida, ja que aquestes mesures precisament les pensen perquè saben perfectament que no estem parlant d’això. Una cosa es una consulta participativa no vinculant i amb el voluntariat per bandera, amb el valor simbólic que te, i l’altra un Referèndum organitzat pel nostre Govern, amparat amb una legalitat catalana, i amb resultat vinculant. Per tant que aclareixin el seu discurs, les dues coses alhora ( nou 9N sense importància i mesures coercitives excepcionals) no poden ser.
Per altra banda, sembla que els nervis son mals consellers, i veure com a Brussel·les s’explicava la voluntat catalana, per molts boicots intentats fent el ridícul, veure com expliquem als Consuls a Catalunya les noves intencions i veure com l’escull que ho podia aturar tot, el pressupost ja no es un problema ha fet saltar pels aires tote les seves previsions.
El tracte possessiu i colonial que han aplicat a Catalunya des de fa prop de 300 anys està arribant a la seva fi. Ho havien donat com un fet per sempre, i com diu la dita, res dura per sempre. La mobilització de la societat en el judici vergonyos de dilluns en serà un altre exemple. La demanda de democràcia pacífica i el desig de decidir el nostre futur amb el vot com a eina fonamental es molt poderós, sobretot si ho comparem amb la negació d’aquest dret amb excuses de mal pagador, la coarció i l’agressivitat verbal, judicial i política com a resposta.
Ara es comencen a adonar que potser aquesta manera de fer no es digerible, ni entenedora en el món civilitzat, i saben perfectament que ara ja fan tard per oferir vies alternatives que simplement ja son vies mortes.
Aixó si, tot amb l’operació diàleg i el precinte.