ALBERT CORTES MONSERRAT

Desprès del 13 D, crec que cal valorar com un èxit aquest 95% de vots per l’estat propi, què suposen pràcticament la totalitat dels 200000 vots emesos, i una gran victòria en tots els vora 170 municipis amb dret a vot aquesta jornada, es un capital que s’ha de saber administrar, i què se’ns dubte es la punta de llança de cara als futurs actes que vindran, i què finalment han de culminar amb una opció política per posar potes avall el Parlament el proper any, i fer un canvi de rumb en direcció a Europa, i deixant enrere la via tronada espanyola.

He pensat uns quans títols per l’article, i desprès de caure amb tòpics i més tòpics, m’ha vingut la llum en forma de descoberta llunàtica, i simplement ha calgut una petita adaptació. Crec en la lliçó que l’independentisme va donar ahir de forma cívica i totalment democràtica, i on seguint la tendència de les enquestes, i la lògica indignació de qualsevol que senti alguna cosa per aquesta terra o pel seu futur en general.  La participació de vora el 30 %, crec francament que no es dolenta, tenint en compte els mitjans per fer aquests comicis, amb un voluntariat formidable, però sense cap dels recursos dels referèndums convocats pel govern de torn, i així amb una sabata i una espardenya, s’ha vist com en pobles petits on el contacte personal es el mitjà preferent la participació ha estat molt més alta, i a mesura la població creixia amb habitants anava baixant, degut precisament a aquesta falta de recursos per difondre la campanya, i lluitant contra el silenci informatiu dels mitjans i la nul·la propaganda institucional, què no ha evitat el gran ressò internacional de les consultes pel món, crec un objectiu més o igual d’important que el resultat.

 

Cal apaivagar ràpidament aquestes desavinences entre la Coordinadora d’Osona i la Coordinadora de la resta del territori, ja que es el que menys convé, més que res per no donar carnassa als nostres enemics que son molts i espantats. Les reaccions del President Català, més pendent d’inaugurar línies de metro que del que la societat demana, segueix menysvalorant les consultes, i segueix aferrat a un Estatut moribund com la seva taula de salvació. Iniciativa segueix la seva aposta federal totalment fora de lloc, i diu que la participació es poca, obviant que en les passades eleccions al Parlament els seus votants no van ser gaires més, coses de la memòria.

 

Pel que fa a CIU, Oriol Pujol i Felip Puig ja donaven per fet que el dret a l’autodeterminació tindria un paper predominant en el seu programa electoral, i en Puigcercos per part d’ERC, apostava per la declaració unilateral d’indepèndencia, i el seu partit s’atorgava part important de l’èxit sobiranista de les consultes. No ens els creiem, tot es fals, pura façana.  La prova del cotó la posat en Carles Mora, alcalde d’Arenys de Munt, presentant al Parlament la mateixa ILP rebutjada el maig passat per aquest, per convocar un referèndum vinculant a nivell nacional, i tot hi el seu segur rebuig per part de la Mesa, ja ha provocat la seva desaprovació per part del President d’Esquerra i del President de CIU, deixant així en un no res les declaracions del dia d’ahir, i posant les coses al seu lloc, i confirmant el que ja sabíem, cap partit del Parlament actual te intenció de trencar la legalitat espanyola, i la seva màxima ambició es gestionar l’autonomia que l’estat espanyol ens proporcioni.

 

Per això, crec que es molt important el que sembla ser gairebé un fet de l’anunci d’una gran plataforma a partir de la Coordinadora de les consultes, per agrupar tots els independentistes amb els seus diferents grups, i on posteriorment s’espera la incorporació  de tots els independentistes descontents en altres partits, de persones com en Joan Laporta, i per suposat del Reagrupament d’en Joan Carretero, per des de les diferents concepcions de cadascú participar d’aquest gran projecte per la independència de cara a les properes eleccions, i aconseguir l’objectiu final, què per molts entrebancs en el camí, ells saben que si sumem, guanyem.