UN PARTIT EN DESTRUCCIÓ
La guerra a Esquerra segueix amb tota la seva cruesa, ara les acusacions a Junqueras d’haver ordenat no activar el protocol sobre el presumte cas d’assetjament d’Alfred Bosch. Més llenya al foc en un partit que ha tocat fons i on els seus màxims exponents, un ha desaparegut a Ginebra Marta Rovira i l’altre vol seguir al poder com sigui quan el seu temps ja ha passat Oriol Junqueras.
Les acusacions del mateix Bosch acusant Junqueras ja han estat contestades per Junqueras amb l’argument que estava a la presó i és un nou atac de nivell B, aquell que aquest partit ha mostrat tant miserablement amb el cas de l’Alzheimer contra el seu candidat per treure rèdit o el ninot de Junqueras penjat d’un pont per treure dos exemples. La guerra entre faccions segueix. Evidentment jo no se qui va ordenar que, ni el qui, però sembla estrany que a quatre dies de les eleccions internes definitives ara sorti aquesta informació que podria decantar la campanya i al mateix temps l’excusa de la presó ja no és de rebut, ja que podia seguir dominant el partit, ell i totes les persones que li donaven suport en organs de direcció, per tant un nova situació miserable que ha deixat el descredit d’aquesta formació per sota terra.
Un partit que va dimitir de les seves funcions independentistes el 2017, que s’ha convertit en una crossa del socialisme espanyol a canvi de res i que en un Govern de Pere Aragonés sense pena ni gloria ha cremat tots els cartutxos de credibilitat si es que li quedava algun. Per acabar d’adobar el tema la tornada de Rovira segons ella per acabar la feina, que ara ja sabem quina era, acabar d’enfonsar aquest partit i validar el pacte amb l’espanyolisme ranci i regalar-li la presidència de la Generalitat. Crec que més baix ja no es pot caure.
Davant tot això, aquests lideratges fracassats i amortitzats segueixen volent resistir en un poder que ja no els correspon, com és el cas d’Oriol Junqueras i la seva recurrent frase de la presó que sembla pretén l’exculpi de tot, i no és així. Ell es va entregar i per tant va rebre les conseqüències, tenia altres opcions i no les va agafar ni abans ni desprès. Podia haver influit i molt per anar endavant amb el resultat del referèndum i no ho va fer, alhora podia haver estat al costat del President i formar el Govern a l’exili que hagués tingut segur un impacte internacional i tampoc ho va fer i ara el tema de les campanyes B que com a President tant si ho coneixia com si no era conscient no el deixa en bon lloc.
Un partit en destrucció.