UN PAÍS SERIÓS O DE PANDERETA
Aquesta frase va ser utilitzada ahir en l’entrevista del President Mas a TV3, en referència a complir les normes de la Unió Europea o endeutar-se indefinidament, també ens va parlar del pacte fiscal amb un robatori del 4%, que sembla es l’objectiu fixat, per no trencar la cohesió del país amb altres vies que dividirien el país, i on cal canviar molts cervells de tres segles de convivència, hauria d’haver afegit per imposició, i on la majoria necessària encara no hi es, alhora va lloar estats com Estats Units amb alternatives i eines pròpies d’Estats. Finalment va reconèixer que les retallades no son agradables, però si necessàries. En definitiva sembla que el pla B es exactament igual que l’A.
El president ens diu que si falla el pacte fiscal, queda un camí complicat, que es que Catalunya faci tota sola el seu camí dins la Unió Europea, ens diu que si s’ha de ser agosarat, ja hi serem a temps. Va reconèixer que amb una majoria Popular la negociació del pacte es difícil, i ens explica que es la ultima oportunitat que te Espanya per refer les relacions amb Catalunya, primer vol assolir el màxim consens al Parlament afegint PSOE-C i PP com fan al País Basc, i començar a negociar a Madrid, on admet no hi ha diners, i es més realista pactar calendaris sobre la base d’una quota de retorn no superior al 4%, objectiu que ens marca. Ha demanat consciencia als ciutadans per acceptar les retallades, al no tenir els mecanismes d’altres estats, i no haver cap opció. Pel que fa a la Corporació catalana de mitjans audiovisuals ha negat un pacte previ amb els populars com va assegurar Sanchez Camacho, i ha esgrimit unanimitat en el Consell d’Administració, cosa que Terribas va aclarir que era una votació d’un pressupost i no te res a veure. Ha sentenciat que l’alternativa es austeritat o enfonsar-se, comparant l’esforç català amb l’absència de mesures d’altres comunitats, deixant clar que no deixarà els populars de banda en els propers pressupostos, pel seu rescat en solitari en el passat pressupost.
Realment, una cosa es la seriositat i complir les regles de joc, i l’altre com se sol dir es fer el préssec, i crec que en aquests moments ens trobem a la segona part, i més aprop de la pandereta. El president va voler tornar a confondre la gent, ja que Catalunya no es un soci més de la Unió Europea, es una comunitat dins l’Estat espanyol actualment, i aquest carrega els neulers dels esforços i les retallades sobre un territori, al qual nega el pa i la sal. Aquest joc macabre no es pot considerar cap seriositat, sinó una presa de pel sense cap fonament, i de cara a l’abisme. Ara descobrim, i a cara descoberta que el famós concert es més peix al cove amb un topall de 4% de robatori que considerarem un èxit, i de pas ens assegurarà una entesa per 300 anys més, si es que encara existim, i aquí no ha passat res. Ara vol acord amb les dues forces espanyoles que ja han dit que no en volen sentir a parlar, i cas d’acord sempre serà rebaixant pretensions, posteriorment ens diu que vol negociar, i ja te clar que hi ha una negativa a damunt de la taula, i per si fos poc ja ens diu que no hi ha diners. La pregunta seria, que vol negociar doncs, calendaris, terminis i compromisos que finalment seran incomplerts per l’Estat com sempre, com deia país de pandereta. Va negar un acord previ amb els populars per la televisió catalana, quan sap perfectament que els populars fa temps que clamaven per la retallada que finalment s’ha establert, i ho va voler barrejar amb un pressupost ja tancat, que poc te a veure amb la qüestió de fons. Ens posa l’alternativa d’austeritat o enfonsar-se, però no vol veure que amb les retallades salvatges establertes bona part de la població ja està al límit de les seves possibilitats, i amb una clara contradicció amb la resta d’un estat que sembla viure en un altra època de menys crisi. Va evitar dir la paraula “independència”, com alternativa a un pacte impossible, i va parlar d’uns números on la gent si no hi havia pacte fiscal apostava per l’estat propi, cosa que es mentida, ningú ha preguntat això. Però de totes maneres fa ull cecs a les enquestes que ja donen una majoria clara per la sobirania, i parla de la divisió, que com sempre es valida si els que volem l’estat propi no el reclamem, però es veu que es un drama si es al contrari. Una demagògia difícil d’explicar, per no ser prou valent i realista per afrontar aquesta cruïlla històrica que tenim davant sense defugir la responsabilitat, i conformar-se a ser un simple president autonòmic català, que com ha demostrat el seu antecessor te menys valor que ser senador en una cambra de segona espanyola.