UN NOU PAS
La primera lectura de les eleccions al Parlament de Catalunya es que l’independentisme ha guanyat amb millors resultats que mai, superant el 50% de vots per primer cop i deixant l’operació de l’Estat en fallida altre cop.
Ara la batalla del relat veurem com dona protagonisme a la participació per desvistuar uns resultats que de cap manera ho poden ser, primer perquè la participació de fa 3 anys es extraordinària i mai vista, per tant si mirem la mitjana de la resta no estaria pas malament tenin sempre en compte les circumstàncies especials de la pandèmia que patim.
Un cop superat això cal veure que l’operació de l’Estat tal com va passar amb Ciudadanos i ara amb el PSOE i el seu candidat Illa ha fracassat, ja sabiem que recolliria bona part de les despulles de Ciudadanos i això el faria crèixer, però fins hi tot així els seus resultats han estat més discrets amb un empat amb els repúblicans i escoltant la Eva Granados ahir dient que presentarien al seu candidat a la investidura i sense contestar com ho farien sense suports per poder triomfar, tot forma part d’un relat on obvien que com fa 3 anys les victòries estèrils no serveixen de res i la realitat que no els interessa vendre els explotarà davant la cara en forma de crua realitat.
VOX ha entrat al parlament, i no cal escandalitzar-se, son vots de Ciutadans prestats i per tant l’extrema dreta ja hi era a la cambra però amb un altre nom. Ara l’important es consensuar una resposta conjunta a les seves astracanades que ja deuen preparar en el Parlament i no caure en el seu parany de l’odi i la xenofòbia.
Per últim, dir que l’independentisme ha lograt allò que semblava un escull per alguns, superar el 50% dels vots, i ara crec que tocaria un Govern dels 3 partits independentistes sobre unes bases noves i acordades amb responsabilitats de tots i amb l’objectiu ben clar de materialitzar la República en aquesta legislatura i en la forma que acordin i explicar-ho junts perquè el poble valori el que i el com i es prepari per la seva part fonamental en aquest objectiu tant ambiciós.
Cal explicar també a l’Estat espanyol en una Taula o no, la reclamació de la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats per encarar la part final del procés amb garanties i amb la paraula darrera per part de la societat catalana, ja que sembla que l’1 O ha estat enterrat per tots matusserament i sense retorn.