UN NOU INSULT AL PAÍS
Els nostres partits es pixen a la cara de la societat catalana. Curiosament una part de la mateixa és la que els hi dona amb el seu vot les seves quotes de poder i així aquest cercle macabre encara pren més transcendència.
La gran broma del traspàs de rodalies, una vegada més, ara per part de l’acord d’Esquerra amb el Govern espanyol. Era simplement fum, però ès que amb el tema de la vaga de treballadors ja s’ha convertit en una broma de molt mal gust que una societat que no fos la catalana ja hauri portat conseqüències. Una cosa és la mentida, ja hi estem habituats i l’altra es aquesta gran presa de pel on els usuaris seguiran sent les victimes com sempre.
De fet un cop desconvocada la vaga, avui ha seguit les incidències, els retards i les anul·lacions com cada setmana amb vaga o sense i que nomes un servei tant deficient com aquest pot oferir a Catalunya. De fet el Govern espanyol per si no n’hi havia prou amb el fake del traspàs ara se’ns diu i amb el suport del Govern català i el si dels republicans diuen provisionalment per 2 anys que l’operadro que gestiona rodalies és Renfe i ha de continuar així encara que la presa de decisions serà catalana. La nova empresa que es crearà tindrà un 50,1% de capital majoritari de Renfe i qun 49,9% de la Generalitat i el control del consell d’administració. Això canvia el que ens havien dit fins ara, però els republicans han donat la seva acceptació.
De fet si el capital majoritari és d’una part quin control es pot exercir des del Consell d’Administració, jo diria que cap o cap. El resum és un traspàs del servei amb una empresa creada que continuarà controlada majoritàriament per Renfe i on la Generalitat no podrà exercir cap decisió des de Catalunya que no tingui la validació estatal.
Mentrestant, el desgavell continua dia si i dia també, si apart d’això afegim voler vendre el relat des del partit català que han aconseguit un traspàs integral i un canvi total del poder de decisions per millorar el servei, un relat fals, arribem al final del camí i les conseqüències, una desafecció cada cop més creixent i un allunyament de la ciutadania i els seus partits imparable que desprès com ja passa en altres parts del món contribueix a la pujada del populisme i de que la democràcia sigui cada cop més una anècdota sense sentit.
Un nou insult al país.