UN NO TRANQUIL
Aquesta sentencia pronunciada pel líder de la CUP Antonio Baños en referència a la investidura del President Mas i el nou Govern per anar endavant amb el full de ruta acordat es per dir-ho finament, curiosa. De fet si anem enrere en aquesta formació ja hem vist un si crític i una abstenció incredula. Per tant posar adjectius als posicionaments sembla marca de la casa.
Altrament ens vam cansar de sentir a l’inici de les negociacions i un cop acabada la campanya que l’important era el que i el com, i no el qui. Unes declaracions d’intencions que sembla no lligan massa en la situació actual on precisament el qui ha provocat aquest enrocament amb arguments tant variats com aixamplar la massa social de l’independentisme, cosa que es una curiositat, ja que eixamplar pel flanc esquerra i popular no calcula que pot afeblir pel flanc de la dreta tant necessari com el primer. Les apel·lacions a ser representants del poble o de les classes populars son al manual, però tots els partits sense excepció son representants del poble, ningú en te l’exclusiva, com també cal recordar que a les grans manifestacions que han dut el projecte independentista on es ara, ningú ha preguntat a la persona del seu costat de quina ideologia era, els unia el projecte, i amb això n’hi havia prou, ja que ens necessita a tots, com han dit aquestes sessions tothom es necessari.
Un altre fet destacable es la patina de puresa d’aquest partit amb les acusacions de corrupció per la resta, cosa que mereix tot el respecte, i han fet una bona tasca denunciant pràctiques corruptes que s’han de depurar per mala praxi. Encara que sense voler assumir responsabilitats de Govern, ni cap representació difícilment es pot sortir d’aquesta puresa, encara que no te tant de mèrit.
Ens diuen que el procés no queda aturat i que volen negociar no nomes el President, sinó un acord estable. Ho trobo perfecte, però aquesta unitat al carrer no estaria gens malament portar-la al Parlament i implicar-se amb la governabilitat amb un full compartit on tothom te que fer concessions en la part social, i per una lògica democràtica, els que tenen menys representació els correspon una major cessió, no es pot entendre d’altra manera.
Ens parla del no tranquil, suposo que no ho deuen dir per una gran part dels 2 milions de votants que veuren atonits com aquest gran aval i il·lusió queda aturat per aquestes tàctiques partidistes en el que se suposava un objectiu comú, per després ja cadascú defensar les seves legitimes propostes pel país.
No es qüestió d’una persona, però cal veure el procés en global i posar els millors actius en els llocs idonis, ja que les pressions de fora i de dins seran autènticament brutals i ara ens ho juguem tot. Utilitzant una metàfora marinera comencem a remar aviat, o potser ens adonarem que no hi ha vaixell per governar.