UN MODEL SENSE FRE
Llegeixo que 33 milionaris espanyols acumulen més riquesa que el 39% de la població estatal. Una tendència en augment i que a nivell mundial segueix els mateixos parametres en una espiral que no sembla tenir aturador.
Diuen que des del 2020 el patrimoni d’aquest sector al món ha crescut un 81%. Una concentració de riquesa com mai s’havia vist i que provoca uns desequilibris sense remei. De fet aquests milmilionaris han triplicat la seva riquesa nomes durant aquest darrer any i evidentment aquesta va associada al poder ja que aquestes el·lits econòmiques poden influir i generar les normatives econòmiques en benefici propi, cosa que deixa la democràcia en un no res. El contrast del patrimoni de Musk, que ja ha superat els 500 mil milions de dòlars i la meitat de població global en situació de pobresa es evident. Un altra dada seria la davallada en els pressupostos per ajudes als estats mès dèbils afecta directament la població.
Aquest és el món que tenim, on un 1% acumula més riquesa que la resta del 99%, i això no passa d’avui per demà, son molts anys on s’ha deixat de mirar aquells que han quedat enrere i malviuen sense remei en benefici d’un egoisme de poder que com una droga ha portat a controlar aquest mateix poder i ha deixat les teoriques democràcies en res davant les fortunes més grans que fan i desfan sense cap control i sempre pel seu propi benefici per damunt del bé i del mal.
Per altra banda hem vist com per aquesta llei del pendol, els més pobres cada cop ho tenen més difícil per sortir d’aquest forat. Els Estats més poderosos han anat a aquests Estats per explotar-los pels seus interessos i no per la seva població que sota control simplement és ma d’obra barata per fer possible els somnis i la riquesa dels que els exploten, però això evidentment no soluciona la vida de la gent, i molt menys dona una esperança de vida millor.
Una espiral perversa, que hores d’ara difíciment te un aturador i que com una roda segueix girant i domina i controla el poder mundial amb intermediaris com la classe política al seu servei i on evidentment no segueixen les lleis de tothom, ni la mateixa via. La corrupció de la democràcia, un sistema que ha perdut la base de la societat en el centre per ser una simple nosa a la que combatre des del mateix sistema per un control total on res passa perquè si.
Un model sense fre.