ALBERT CORTES MONSERRAT

EL DRET A DECIDIR

UN MANDAT DEMOCRÀTIC

La jornada d’ahir serà recordada per molt de temps a les nostres ments, emocions compartides, il·lusions, mobilització pacífica i alegre, reivindicació serena, i per sobre de tot un mandat democràtica a la nostra classe política.

Ahir va ser un dia historic, ja que per primer cop en molts anys la força de la societat catalana va fer que la força de la imposició, del poc o nul respecte a la democràcia i la utilització de les lleis per part del Govern espanyol no fos escoltada i triomfes el moviment democràtic. Un fet que ens demostra que l’Estat te uns límits que no pot traspassar i que el menyspreu, pors, amenaces i mil coses més hagin perdut tota la seva credibilitat. Quan un Estat no es capaç de mantenir els seus mandats a tot el territori es que la partida es comença a decantar cap a Catalunya.

La gent, la força de la gent, dels voluntaris i de la normalitat democràtica va fer que 2250000 persones exercissin el seu dret fonamental i amb un més del 80% a favor d’un Estat propi, amb un 10 % per la quimera federalista i també cal valorar en positiu els vots negatius que son una plantofada en tota regla al Govern espanyol.

Un mandat democràtic clar que ha donat la volta al món i que exigeix per part dels nostres representants la culminació del procés be sigui amb un referèndum oficial o eleccions anticipades, la ciutadania no entendria ara tacticismes polítics, i exigeix un altre cop unitat i que cadascú tingui el protagonisme que li pertoca sense abús del mateix.

Espanya ja hem vist la seva reacció, amb menyspreu, acusant els votants de farsants i trepitjant un cop més la democràcia més elemental amb amenaces de la fiscalia i demonització del vot i les urnes com un fet a combatre. Una trista imatge davant el món ja que es pot defensar la seva posició davant la independència catalana, però no es pot admetre negar la democràcia i actuar com si el regim fos un altre que creiem enterrat fa prop de 40 anys.

En definitiva, un pas endavant decisiu i un clam per arribar a la meta sense més dilacions.

  1. Fa temps que diem que no podem esperar més. Però és que ara anar amb més dilacions, donar l’excusa de buscar més raons, no ho aguantaria ningú. Jo no confio en Mas, per més teatre que faci per enlluernar la gent. Vull resultats, vull passos efectius cap a la Republica catalana. Allà m’hi trobaran.

    1. Hola Narcís. Crec que el 9N ha estat un pas important, i cabdal, ja que es el primer cop en 300 anys que no obeim les ordres de l’Estat i que aquest veu com no pot fer complir els seus mandats en una part del territori. Ara crec que demanar un referèndum es bo de cara a la visió internacional, encara que sabem que es impossible, i un cop amb termini curt diguin no. Crec que tenim carta blanca per confeccionar aquesta llista unitària de país amb una DUI com a punt únic i dins unes eleccions autonòmiques que no poden ser impugnades. Alhora acabar les estructures d’Estat, sobretot l’Agencia Tributaria Catalana, ja que un cop fet el pas a finals de mes caldrà pagar nomines, pensions etc.. Per tant estic convençut que ens hi trobarem tots en aquest escenari, som-hi.
      Salutacions
      Albert

Respon a Narcís Llauger i Dalmau Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.