UN MALTRACTE SENSE PAUSA
El ministre Montoro ha elaborat els pressupostos de l’Estat i com era de preveure tornen a castigar Catalunya amb l’inversió més baixa,i com diu en Sala i Martin sense cap criteri d’equitat o eficiència, sinó simplement i clarament arbitràriament.
De fet, si el criteri fos la població, la inversió hauria de ser del 19,9%, i si es tingues en compte el PIB català, hauria de ser 18,4%. La realitat es una inversió de nomes el 9,5%. Caldria afegir com a greuge que no es compleix el que marca l’Estatut, i del previst normalment a Catalunya s’executa la meitat, o sigui una estafa en tota regla.
Es la inversió prevista més baixa dels últims 17 anys, i un 1,5% inferior a l’any passat, amb la conclusió de que som totalment ignorats per l’Estat central.
Aquest desgavell es l’estimació de l’Estat i la injustícia continuada sense fre, ja que dona a entendre que l’Estatut, recordo llei orgànica espanyola es paper mullat i es pot incomplir quan es vulgui, apart desmenteix alló que tots els espanyols som iguals, ja que un català rebrà molt menys per exemple que un lleones per posar un exemple, i això es tradueix en pitjors carreteres, hospitals i una llarga llista de coses. Alhora no sembla lògic que el que diuen principal motor de l’Estat no estigui molt ben cuidat en benefici del conjunt.
També es una nova prova per aquells que tenen sempre la intenció de criticar les retallades de la Generalitat sense veure la qüestió principal, de quins recursos es disposa, i aquí veiem el que ens espera si ens quedem.
Es un tracte totalment d’espanyols de segona i una persecució sense treva en tots els àmbits que ens dona més motius per emprendre el nostre propi camí, ara es l’hora.